La gent sap què vota!
Veig certa desconfiança i derrotisme en el sector independentista que, sincerament, no puc compartir. L’últim sondatge del CEO, que atorgava 48% al NO per 44% al SÍ s’ha rebut com si s’acabés el món. Bé, estic molt en contra d’aquesta manera de veure les coses. Aquí i ara plantejo unes quantes dades per l’anàlisi:
1) És evident que la gent sap que la independència la decidiran les eleccions i no una pregunta binària directa. És normal, per tant, que molta de la gent que votarà Sí a la independència votant CDC, ERC o CUP, davant la pregunta no vinculant de si votaria Sí a la independència, digui que No. Perquè aquesta pregunta ha deixat de representar una determinació per passar a representar un desig. Entra en la categoria de “vol vostè una Espanya Federal?”, i així ha de ser llegida.
És fonamental que no ens fem trampes al solitari. No pot ser que el resultat d’una pregunta que ha deixat de ser definitòria i ha passat al nivell de l’utopic sigui considerat vàlid, perquè no l’és.
Tothom sap, i si no ho sap ara, ho sabrà el 27S, que si vota CDC, ERC o la CUP i aquests aconsegueixen majoria absoluta, declararan la independència.
I en això, CiU+ERC+CUP tenien 38% d’intenció de vot declarat, molt per sobre de la suma dels altres que és del 32% i sense tenir en compte que prop de la meitat d’aquests (P’s+ICV) no seran bel·ligerants amb la decisió presa pel parlament. 38% versus 17%. Aquest és el marcador actual.
És això el que conta, i en això anem guanyant. Abans del 9N, no tenia sentit tenir en compte quanta gent se sentia més catalana que castellana, o quanta gent volia una Castella federal, perquè al final el que contava era la pregunta. El doble Sí.
Ara passa exactament el mateix. No importa quanta gent voldria que no s’hagués de produir la independència i per tant diu NO a la pregunta sobre el seu panorama ideal. Ara el que importa és què votarà la gent. I en això, l’independentisme és majoria folgada, de moment.
2) Falten 6 mesos, no ho oblidem. Sembla que el procés ara és una olla de grills. A mi em sembla que no. Que la única cosa que passa és que s’està resolent el gran punt que quedava per resoldre: Quin serà el full de ruta fins a la declaració unilateral. I en això, les tornes estàven molt distants fa uns mesos. Moolt distants. Jo crec que s’estan acostant aquestes tornes i poc a poc quedaran clares. I si els moviments queden clars, i encara tenim de coll un parell de mesos, quatre mesos per donar un missatge de força i determinació són suficients. Al setembre les vacil·lacions de començament d’any sonaran a un record simpàtic, si tenim clar el full de ruta abans de l’estiu.
3) Estem respirant. L’independentisme va carregant piles, tranquils, estem respirant i observant com es desenvolupa tot. És necessari i convenient. El missatge a l’estiu ha de ser el que necessita el moment, i això només es pot fer si hi ha cert silenci i pots analitzar la posició dels indecisos.
4) La onada C’s P’s tocarà terra a les municipals. Aquest és un altre punt no prou valorat. C’s i P’s s’emportaran per davant el parlament andalús, i després uns quants ajuntaments importants de Castella. Però gràcies al canvi de data de les plebiscitàries, aquesta segona onada haurà tocat terra a les municipals, i encara està per veure si hi haurà una tercera onada el 27S o si la tercera onada arribarà a les eleccions a Castella la Gran.
Mentrestant, nosaltres ens anem carregant de raons que no teníem per les quals C’s i P’s no ens convenen. Sabem les corrupcions de C’s (Nart i Cañas en especial), sabem el que destil·la P’s amb els dirigents apel·lant a l’odi i cridant visques a la Guardia Civil i l’exèrcit castellà. Quan arribi el moment, i encara no l’és, la consciència digital global catalana es posarà en marxa i farà forat en aquells que s’han deixat convèncer per una exposició excessiva a Tele 5, la Sexta o A3.
Però encara queden 6 mesos. Anem bé.