L'ombra de l'hegemó

Hi ha sectors, com és el cas del sector de la construcció, en el que puc entendre que els polítics deixin de fer la feina que els tocaria (frenar-lo abans que faci mal) en pro del populisme, dels vots.

Però en el món de l’automòbil les coses són diferents. On és la materia gris que hauria de portar tots els agents implicats a les solucions que jo plantejaré ara? O si de cas, on s’equivoca la meva matèria gris si sembla tant clar, senzill i evident la solució?

(segueix)
El sector de l’automòbil està en crisi. Està en crisi perquè a d’altres llocs fan els cotxes més barats que a Europa, perquè la tecnologia punta té la mala costum de socialitzar-se, i aquells cotxes perfectes que fa una anys només podia fer Mercedes ara els fa amb una qualitat similar la Hunday.

Hem aixecat fronteres sota el precepte que la protecció dels mercats porta a la falta de competitivitat, una gran excusa per als gerents de les grans empreses, que només sabien que si podien fabricar el cotxe a la xina un 30% més barat obtindrien un 100% en beneficis.

Imbècils. No van a arribar a entendre mai que si la xina aprenia a fabricar cotxes “a nivell europeu”, en pocs anys els que sobrarien serien ells. Els directius europeus.

I continuen sense entendre-ho. Ara fa un mes es va aprovar la directiva europea per al descens de les emisions dels cotxes al 2012. Els fabricants van aconseguir augmentar els límits inicialment previstos per la Unió Europea.

Com poden ser tots tant rucs?

No ho entenc. Que algú m’ho expliqui.

Els primers interessats en reduïr les emisions dels cotxes al màxim del màxim són els fabricants europeus de cotxes. Són ells que haurien d’exigir que les emisions es reduïssin a Europa un 90% el 2012.

Són ells els que haurien d’anar darrere de fabricar cotxes que consumeixin un màxim de 3 litres els 100 kilòmetres al 2012.

Són ells que haurien de potenciar-ho.

Perquè ara per ara ni EEUU ni Corea-Xina pot permetre’s aquest objectiu.

Imagineu que al 2012 s’estableix una xarxa densa de detectors de velocitat a totes les autopistes de la Unió i la velocitat queda limitada a 130.

Imagineu que es duplica al 2012 el cost del carburant en base als impostos.

Imagineu que es destina aquesta quantitat immensa de recursos impositius a subvencionar les empreses europees fabricants de cotxes perquè aconsegueixin aquest objectiu, i als usuaris perquè puguin canviar el seu cotxe per un cotxe net.

Quin és el resultat? Ben simple. En cinc anys la tecnologia europea de l’automòbil estaria a anys llum dels seus rivals. Només ens seguiria Japó.

La indústria americana seria esborrada del mapa. I la coreana i xina potser també.

I el món seria una mica millor.

No entenc perquè no ho fan així. De veritat, no ho entenc.