L'ombra de l'hegemó

La gran excusa dels opresors és que la constitució castellana no permet la secessió dels pobles. Ho fonamenten en tres articles de la constitució. El millor és que, en veritat, no són els artícles els que no la permeten, sinó la lectura que en fan. Mireu si nó.

(segueix)

Article 1.2 “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.”

És el poble el que reté la sobirania. Però enlloc diu que hagi de ser de manera unitària. De fet, és evident que no és de manera unitària. Cada municipi escull els seus representants i cada comunitat autònoma els seus. De fet, fins i tot cada provincia escull els seus representants al parlament castellà. La sobirania resideix en el poble, i és aquest mateix poble el que pot decidir sobiranament com afrontar el seu futur. Sigui formant part d’una unitat o sigui separant-se en dues o més unitats. Per mutu acord o no. Perquè la sobirania resideix en el poble. I és el poble que decideix.

Article 2 “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.”

La constitució es fonamenta en dues coses. La unitat del territori i la monarquia. Això vol dir que no es pot ser republicà? No, que va. Això vol dir que si algun dia el poble sobirà decideix deixar de ser una monarquia i passar a ser una republica aquesta constitució deixarà de tenir vigor i se n’haurà de crear una altra. Potser aquesta altra simplement serà la mateixa eliminant els punts que fan referència a la monarquia i incorporant-hi l’estructura republicana. Potser aquesta altra serà radicalment diferent. Qui ho sap. Però aquest article només diu que, un cop es dissolgui la unitat “nacional” cal refer la constitució. I en veritat, si no es vol canviar res, això ho poden resoldre en 24 hores, tornant a refrendar la mateixa constitució un cop haguem marxat, si volen.

Article 8.1 “Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.”

Defensar no vol dir imposar. Vol dir defensar. Defensar contra un enemic exterior o un enemic interior. Què és un enemic interior? Qualsevol grup de persones que, sense tenir el recolzament del Poble Sobirà atempti contra l’ordenament democràtic. Un cop d’estat. Però resulta que una declaració de sobirania i una eventual declaració d’independència del poble català, refrendada pel poble de catalunya, no és un enemic interior, perquè és el poble sobirà, que reconeix la constitució castellana, qui decideix. Perquè el poble és sobirà i està per sobre de la constitució castellana, com resa específicament i clara l’Article 1.

O sigui que aquí teniu la ironia. La propera vegada que algú us digui que la constitució castellana (diran espanyola) no permet la independència de Catalunya, ja els podeu dir que us l’heu llegit i que no ho veieu per enlloc.