L'ombra de l'hegemó

Vosté què vol? Marxar de l’empresa, que li pugin el sou i deixin de fer-li mobbing o quedar-s’hi tot i el mobbing i l’estafa de sou que cobra?
(segueix)

En l’experiència laboral de molts de nosaltres ens podem haver trobat alguna vegada amb aquest moment. Un dia ens n’adonem que no podem aguantar més temps abaixant el cap i pretenent que la direcció tard o d’hora reconeixerà el nostre valor a l’organigrama i deixarà de tractar-nos malament.

Normalment, un no s’aixeca un matí i diu “marxo”. Un va acumulant motius i un dia sembla que el “marxo” té més força que el “paciència, ja m’ho reconeixeran”. I aquell dia demana una reunió amb direcció o recursos humans o qui sigui que hagi de prendre la decisió.

I s’hi presenta amb una proposta clara. O em pugen el sou i em respecten (3a via) o marxo (independència). I en el 90% dels casos el seu interlocutor es plantarà.

És a dir, el NO, el “abaixo el cap”, el “ja canviaran” i el “puc anar tirant amb el que tinc”, tot això pertany al no. I en canvi, el marxo i la 3a via pertanyen al sí.

Així que, als que pregonen una tercera via: Els podriem fer cas. Però amb una condició ben senzilla i òbvia: Facin vostés la llista de condicions irrenunciables ( hom no va a la reunió dient “pugim el sou”, diu “vull cobrar tant o marxo”). I un cop la tinguin, sàpiguen que donarem una setmana a Castella perquè acceptin les condicions de la 3a via, i que si no les accepten, llavors seran vostés contats al SÍ, com, per altre banda, no podria ser de cap altre manera.

Perquè el que no es pot fer és amenaçar amb marxar si no es donen les condicions (3a via) i després quedar-se. Això, evidentment, és una cobardia intolerable per a una persona, i inadmissible per a una societat.