Jo sé que passarà després de les eleccions
Voleu saber què passarà el dia després de les eleccions? Quin govern es constituirà i com? Bé, llegiu aquest article, imprimiu-lo i poseu-lo a la tauleta de nit.
I cada dia abans d’anar a dormir doneu-li una ullada, a veure si el guió del que passa s’adapta a la meva versió.
(segueix)
Després de les eleccions tindrem un resultat calcat a l’actual. Es mouran uns quants escons d’una formació a l’altra, però la força de cada partit al parlament serà bàsicament l’actual. Majoria teòrica del tripartit d’esquerres i majoria teòrica del tripartit Unió-Convergència-ERC.
Evidentment, si CiU i PP arribessin a sumar, CiU posaria de president del parlament a un dels seus (amb els vots del PP), i després presentaria el seu candidat Mas, que guanyaria en segona ronda (amb majoria simple i el PP abstenint-se).
D’aquesta manera el PP pot posar Mas al capdavant del govern i tots dos poden dir que no ha estat així.
Però el més segur és que això no passi. Que ERC mantingui la clau de la governabilitat.
Quan els resultats oficials apareguin i tots ells es llepin les ferides (Mas per haver perdut la possibilitat de governar en minoria de primeres, Montilla per la desfeta), ERC llençara la seva OPA al govern.
ERC avançarà el que ve dient en veu fluixeta. Si hi ha tripartit, ERC l’ha de presidir.
La raó és evident. Només presidint el tripartit és possible que no et fotin fora quan els convingui.
Així doncs, un cop constituit un parlament similar a l’actual, comença la festa. Les primeres hores marcaran el que passarà a continuació. Quan es constitueixi la messa del parlament sabrem com acabarà tot plegat.
Si el president del parlament és de UiC, ja està. El PSC es rendeix i no busca pacte amb ERC, i el president del parlament proposa Mas.
Si el president del parlament és d’ICV vol dir que les coses estan ja prou parlades i que hi haurà tripartit presidit per ERC. La jugada seria massa arriscada per ERC si no és que hi ha absoluta possibilitat d’entesa.
Si el president del parlament és d’ERC vol dir que la cosa està oberta. Si hi ha tripartit, ERC pot renunciar a la presidència del parlament, mentre que si no n’hi ha, ERC s’assegura proposar a Mas, i que ICV-PSC no li facin el llit proposant Montilla i forçant ERC a definir-s’hi en contra.
Llavors ve la negociació. I aquesta negociació pot acabar de tres maneres:
a) President Carod. Poca força d’ERC al govern però amb la impagable presidència.
b) President Puigcercós. PSC justifica el govern presidit per ERC fent saltar l’anticrist espanyol. A canvi ERC obté una quota de govern més important.
c) President Montilla. Perquè el president sigui el Montilla, el gran perdedor de les eleccions, caldrà que ERC hagi venut molt cara la presidència: Conselleria de Cultura, Presidir CCRTV, TV3 i CatRàdio, i la lluna en un cove.
Evidentment, si no hi ha acord, CiU passa a formar govern en minoria, i a les municipals, ERC es desmarca del PSC.
ostres, mira que t’arrisques, eh! De moment, La 27 Divisió li envia una carta a Montilla (http://la27divisio.blogspot.com)
Desperta, noi, de debò, estaves al.lucinant.
Saps que has escrit? Que creus que el PSOE farà president el Carod o el Puigcercós. Ha, ha, ha, ha!!!
Bé, ara que ja estàs més calmat, reacciona: a tots ens passa, alguna vegades, veiem visions, alguns es creuen que s’han tirat la Sharon Stone, altres que han arribat a la lluna, que se’ls ha aparegut la verge. I a tu, ves per on, va i somnies que el Montilla votarà un president del ERC.
Perdona, t’has deixat el darrer pas. Després que el PSC-PSOE posi un president independentista a la Generalitat, el rei, en ZP, i una representació del congrés i el senat vindràn caminant descalços des de Madrid fins a Montserrat, flagelant-se i cantant el Kirie Eleisson, per purgar els pecats i les monstruositats que els seus han comés contra Catalunya. Un cop acabat l’acte de constricció, ens demanaran que declarem la independència, i faran que la Franja de ponent, el País Valencià, i les Illes s’hi apuntin, i a més a més, ens donaran mig bilió d’euros en concepte de reparacions i indemnitzacions.
El més problable és que CiU arribi amb un acord amb el PSOE. I el PSC Acabe abstenin-se en favor d’Artur Mas.
Encara que estant en joc les cadires, ERC intentarà arribar-hi a un acord amb el PSC per no pedre-les
Després de llegir el teu comentari, veig que en general el panorama resulta molt penós.