Ironies del destí.
Moltes vegades ens ha semblat que Unió, finalment, s’havia regenerat. Però a l’hora de la veritat, els opositors al règim han estat escombrats i el màxim suport que han obtingut és el d’un terç dels votants.
És per això que ja alviro que el més possible és que el dia 15 guanyi el Sí a la pregunta de la direcció. I amb una diferència folgada.
Ara bé, també podria ser que es despertin d’una vegada, i se n’adonin que corren el risc de desapareixer si continuen posant el seu destí en mans del líder suprem. Que cap dels partits que han traït la ciutadania durant el procés seran tinguts en compte en el futur. Mai més. I que si bé el PSC pot perdre un 50% del seu suport i sobreviure, UDC desapareix si això passa.
Total, que el que volia dir, perquè em sembla molt irònic, és: Si l’independentisme d’Unió abraça el NO a la pregunta que es planteja, què farà el submisionisme? Deixarà que guanyi el NO i que això provoqui la substitució de la direcció per una de caire independentista? O recolzarà el SÍ per recolzar el gran líder?
Jo crec que recolzaran el SÍ. I tancaran files envers al líder.
O sigui que, irònicament, com qui no vol la cosa, els submisionistes (“unionistes”) d’UDC estan a punt de convertir-se en independentistes i no se n’hauran adonat.