L'ombra de l'hegemó

Ara fa 1 any es van convocar eleccions al parlament de Catalunya. L’objectiu: preparar una consulta per a l’autodeterminació del país. UDC i ICV van presentar-se a les eleccions amb aquest propòsit. Com ERC, SI, PSC, CDC i les CUP.

La idea de UDC i ICV era la de no definir-se sinó deixar llibertat als seus electors perquè decidissin a consciència.

Ha passat un any, i les coses no han canviat massa.

I justament per això, han canviat totalment.
(segueix)

Un any després, hom podria dir que vivim a l’any de la marmota. La Via Catalana va demostrar que el poble està tant actiu i determinat com un any enrere. I Castella no ha mogut un mil·límetre la seva posició.

Davant d’aquest panorama, semblaria que la posició d’UDC i ICV hauria de mantenir-se inalterada. Però no és així. Hi ha un gran canvi. Un immens canvi. La innacció de Castella ho capgira tot.

I és que, perquè UDC i ICV poguessin mantenir la seva postura d’indefinició, Castella hagués hagut de moure fitxa. Potser no el govern castellà, però sí la oposició, els grups de poder, la intel·lectualitat castellana, el poder econòmic.

Per mantenir viva la 3a via que ells esperaven que existiria, ara per ara ja haurien de tenir sobre la taula un document de treball sòlid i clar, amb un pre-pacte entre Castella i Catalunya que permetés albirar una solució dins la Gran Castella que no impliqués el trencament d’Espanya en dos.

Però ha passat tot un any. I no hi ha hagut res de tot això. Res. Tot just una declaració esqüeta d’IU dient que per ells es podia fer una consulta i una teatralització del fum socialista en el Pacte de Granada, que ve a dir que res de res, però canviant-li el nom.

Cap estament social a Castella ha sortit en defensa d’un pacte entre pobles. Cap ni un. Res. Zero.

I això ho fa tot diferent. Perquè si UDC i ICV creien que a hores d’ara es podria tenir una pregunta indefinida que permetés reconstruir el pacte amb Castella abans del 2016, aquesta opció ja no és viable.

No ho és.

I és per això que UDC i ICV han de ser prou obertes de ment com per adonar-se’n i prendre consciència de la situació en la que ens trobem.

Si ho fan, entendran que el que el poble necessita és una pregunta clara.

“Catalunya ha d’esdevenir un estat independent?”

Que tinguin clar tots dos que això no afecta ni un milímetre la inclusivitat. Si alguna vegada Catalunya ha d’arribar a un nou pacte amb el que resti d’Espanya, això ho gestionarà el parlament, on ICV i UDC tindran tot el dret de ser representats.