Iceta
(segueix)
El senyor Iceta no és nou en això de ser el cap pensant del PSC. Fa anys que ho és. I en la seva llarga trajectoria ha estat capaç de pronosticar els següents esdeveniments:
a) Espanya va bé: Durant molt de temps el PSC va mostrar-se convençut que l’elecció de l’habitatge com a únic motor de l’economia no esdevindria cap mena de problema. Va deixar que la construcció arribés al 18% del PIB sense inmutar-se, i treient pit. Cert que la frase no és seva, però MAI ningú del PSC va advertir que la cosa no anava bé. I no val a dir que “ningú s’ho podia imaginar”, perquè quan jo recordo les converses que mantenia amb la gent informada del meu entorn, arribàvem tots a la mateixa conclusió. Això havia de petar. I si no pronosticàvem la magnitut de la tragèdia, és només perquè no vam saber preveure el grau de mediocritat dels caps pensants dels grans partits.
b) És una desacceleració suau: Quan la crisi va esclatar el PSC va adoptar la opció de negar-la. No és una crisi, és una desacceleració suau. Una voladura controlada. I mentrestant el seu vaixell insignia, la Carmen Chacón, anava posant benzina al foc, amb el Plan E o els incentius per lloguer, que descapitalitzàven l’estat. El senyor Iceta llavors pensava molt. I tothom al PSC respectava el que pensava.
c) L’estatut es pot canviar. Castella escoltarà. Segons el cap pensant del PSC, el PSOE i la resta de Castella havien de poder ser permeables a reformar l’estatut tenint en compte que el procés de construcció d’escoles, hospitals i infraestructures a la resta de l’estat s’havia acabat i per tant, la contribució catalana havia de ser reduida.
d) Podem pujar el nivell de despesa de la comunitat autònoma. Castella pagarà. En la mateixa linia, el tripartit va desestabilitzar la balança d’ingresos-despeses de la Generalitat, instruits pel seu cap pensant, el Miquel Iceta, convençuts que l’estat acceptaria la situació i reduiria l’ofec econòmic. És important destacar que la motivació i responsabilitat d’ERC en aquest aspecte és radicalment diferent de la del PSC. ERC volia demostrar que podiem viure millor. Dins o fora de l’estat. El PSC, en canvi, feia el pas convençuts que ens mantindriem dins l’estat a llarg termini. I que Castella seria amatent a les noves necessitats.
Aquests són només quatre exemples de l’agudesa intel·lectual de Miquel Iceta i de la seva capacitat de prefigurar el futur.
Qualsevol persona amb aquests antecedents hauria de fer un procés d’introspecció i reconèixer-se no apte per emetre sentència sobre l’esdevenir futur. I molt més anant contra corrent.
Perquè no fer-ho suposa ser un neci o un mentider empedernit.
PS: En la mateixa entrevista el senyor Iceta ens regala una perla: “Nosaltres ja som conscients que amb una majoria absoluta del PP no hi ha gaire a fer en aquest terreny. Però som demòcrates i hem d’acceptar la voluntat dels ciutadans espanyols en les últimes eleccions generals”
Hom podria dir que la democràcia exigeix que un govern caigui quan es demostri o intueixi que tota la cúpula del partit està involucrada en assumptes foscos com els sobresous, les escoltes, els casos Gurtel i Bárcenas i a més es dediquin a fer la política contrària a la que van pregonar en el període electoral.
Hom podria considerar que justament la democràcia obliga el partit de la oposició a plantar-se al carrer i exigir la convocatòria de noves eleccions. Amb vagues de fam, si cal.
Hom pot creure que si davant aquesta ignominia, el partit de l’oposició no remunta posicions, està obligat a fer saltar la seva cúpula i donar la direcció del partit a una generació més jove amb idees i actituts totalment renovades.
I hom podria arribar a pensar que no fer tot això és, justament, no ser demòcrates. A no ser que es doni l’Estat per perdut i que el que es pretengui és començar un Estat de bell nou, cosa que, evidentment, no és el cas, ni de Miquel Iceta ni del PSC actual.
del PPSOE; un ‘estat federal’ ben entés i com s’entén a la resta del món
encara vendrà molt menys que l’actual estat autonomic.
I com sempre per circumstàncies ‘electorals’ CAT un zero a l’esquerra
sota la voluntat capritxosa el lliure pensar i conveniència dels espanyols.
Si retem a Estat espanyol el peix ja es venut i encara ens donaran
molt més del mateix. I si no volies una tasa t’en donaran dues a canvi.
Això si; ja procuraran de fer ‘sin que se note’ el màxim dels possibles.