L'ombra de l'hegemó

Ahir en Duran va tornar a sortir amb unes declaracions extemporànies amb voluntat manifesta que algú li demani el coll i poder així trencar el procés. Això em va suggerir una possible solució.
(segueix)

Sembla que l’estratègia d’en Duran és clara i meridiana. El país es mou cap a la independència amb molta més força que no pas representació parlamentària. Tot i tenir marge independentista, aquest és molt fi si eliminem els diputats d’UDC i els d’ICV.

La seva única opció ara per ara és forçar la seva destitució i confiar que això arrossegarà la resta d’UDC i obligarà CDC a avançar eleccions.

No és una mala idea. Si CDC avancés les eleccions per presentar-se per separat d’UDC, difícilment podria justificar unes eleccions plebiscitàries el 2015. I si les eleccions plebiscitàries s’avancen sense haver esgotat les vies de negociació, això debilita la nostra posició internacional.

Ara bé, existeix una via que no ha estat plantejada ni tan sols pel consell nacional per la transcisió.

I la via és la següent. Es pot fer un avançament electoral amb clau plebiscitària. Un avançament en el que CDC es presenti clarament i sense mitges tintes com a sobiranista, igual que ERC. Unes eleccions en les que es trenqui definitivament el PSc i es convidi ICV a mostrar una posició clara i diafana sobre el fet nacional.

Però, en comptes de convertir-les en l’últim pas, aquestes eleccions podrien ser un pas previ. Un avançament. Continuar les negociacions amb l’estat, però ja amb un parlament amb legitimitat internacional total per declarar la independència d’un dia per l’altre.

L’avantatge d’aquesta possibilitat és que, si les eleccions les desencadena el 2013 una crisi de govern de CiU, són molt difícils de prohibir. A més, com que CDC s’hi presentaria amb la voluntat de continuar les converses pel dret a decidir consensuat, la posició de UDc i PSc seria molt més dèbil encara.

A més, si les enquestes no enganyen, fora possible que aquestes eleccions les guanyes ERC, amb el que podria més fàcilment liderar-se un front CDC-ERC-ICV-CUP-PSC* que, evidentment, no pot liderar el president.

Quedi clar que en aquests moments, crec que el més assenyat és recolzar totalment la decisió que prenguin govern i parlament. Però estaria bé que aquesta opció estigués sobre la taula.

(*) Em refereixo a la facció catalanista del PSc.