L'ombra de l'hegemó

Castella s’enfonsa, i si no som capaços de fer un cop de cap tots plegats i crear una agència tributària potent que recapti els nostres impostos, nosaltres anirem darrera.
Ara per ara no sé si sabrem reaccionar. No crec que ho sàpiga ningú. No sé si anem massa lents o anem amb la velocitat addient. No sé si aquesta guerra la guanyarem ni si hi havia alguna manera diferent de guanyar-la o de perdre-la.

I tampoc soc economista. Però intueixo (i crec no equivocar-me) que el problema de castella tenia fàcil solució.

(segueix)

Quin és el gran problema castellà en aquests moments? Vivien en una mentida, la bombolla immobiliaria. Molta gent dedicada directa o indirectament al món de la construcció firmava absurdes hipoteques. Una allau immigratòria sense estudis superiors va acompanyar la bombolla.

I ara tenen uns bancs que no funcionen, una moneda que no poden devaluar i una població inmigrada i autòctona que no sabrà reconvertir-se. Sobretot la població autòctona. Els bancs no tenen diners perquè les hipoteques no es poden pagar. Per cada hipoteca que no es paga, el banc necessita 50 hipoteques que es paguin que aixuguin la pèrdua. Quan un 8% de les hipoteques no es paguen, hi ha més a aixugar que hipoteques a donar. Game Over.

Per moderar les pèrdues els Bancs tendeixen a desfer-se dels pisos embargats. Però no poden, perquè el valor real dels pisos està molt lluny del valor hipotecat. Tant que si la morositat puja del 4% el sistema s’enfonsa.

Ara bé. Hi ha dues polítiques senzilles que combinades remuntarien les xifres d’atur i refarien l’economia en poc temps.

a) Decret d’abaratiment dels lloguers: D’un dia per l’altre totes les rentes dels lloguers d’espai queden dividides per la mitat.
b) Impost als pisos buits: Qualsevol pis buit dins les àrees de demanda d’habitatge rep un impost molt dur si no es presenta un contracte de lloguer. Es crea una agència que detecti contractes fraudolents.

Ja està. Amb aquestes dues mesures s’acaba el problema (es posen les bases perquè s’acabi). Primer perquè una part important de la població (els llogueters) passen a tenir més recursos i comencen a consumir. Després perquè les empreses tenen capacitat de moderar salaris sense que això afecti al poder adquisitiu comparat dels llogaters: són més competitives.

Els bancs hi sortirien guanyant. Perquè una economia reactivada faria baixar la morositat. I perquè si són forçats a lliberar a lloguer els habitatges, aquests habitatges generaran un actiu al banc que ara no té perquè intenta mantenir els preus dels habitatges tant alts com sigui possible.

És evident que la èlit dirigent castellana no és ni prou intel·ligent ni prou valenta com per engegar una mesura d’aquesta mena fins que sigui massa tard. Però, en tot cas, al meu entendre, aquesta seria una solució veritable al problema actual.