Gibraltar, Castella contraataca
La raó: Anglaterra s’ha posicionat clarament a favor dels Catalans.
(segueix)
Anglaterra, en aquest sentit, ha sigut molt clara. Durant molts mesos, diaris i revistes especialitzades d’Anglaterra s’estan posicionant clarament i sense fisures a favor del procés Català. Fins i tot el president del seu govern.
I de la manera més diplomàtica:
In the case of the sovereignty debate, the UK PM said: “The correct thing to do is present your arguments, defend them and let the people decide – but I would never want to tell people in Spain how to deal with their own challenges. This is something the Spanish government and president need to decide.”
És a dir: “La manera correcta de fer les coses és aquesta, però jo no et diré com ho has de fer”. Elegant però contundent. Tant contundent com es pot ser en aquestes alçades del procés.
La raó per aquest posicionament és triple. És famosa la dita que Anglaterra no té amics, sinó interessos, i aquest és un dels casos.
En primer lloc hi ha el seu procés intern. Els anglessos saben que el que va frenar la independència del Quebec fou la gran manifestació de Canadencs que van anar al Quebec en campanya pel referèndum per donar-los el missatge “si us plau, quedeu-vos amb nosaltres”. I aquesta és la seva tàctica. Ser amables amb Escòcia. I quina millor manera de ser amables amb Escòcia que empatitzar amb Catalunya i el seu procés?
En segon lloc, hi ha un tema més inconfessable però no gens menys important per a un país de la tradició d’Anglaterra. És el que es coneix com “El Cas dels Catalans”. Al tractat d’Utrech de fa 300 anys Anglaterra va renunciar a la llarga aliança amb els catalans i es va desentendre de nosaltres a canvi, explícitament, de la inmunitat TOTAL de Catalunya i els catalans.
Els Castellans es van passar pel folre aquest acord i 12 dies després de signar-lo van atacar amb tot el que van poder i feren una represió sanguinària.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4103754/20130411/article-xiii-tractat-dutrecht.html
Anglaterra recorda com Castella va traïr l’acord.
Finalment, i segurament com a punt més important, hi ha el tema de les empreses angleses. En els anys de la bombolla, els castellans es van dedicar a comprar bancs i empreses de la City de Londres. Els diners que treien del totxo i de les grans aportacions Europees els portàven a Londres per a controlar part de l’economia Londinenca. I podem suposar que dirigeixen les empreses comprades de la mateixa manera matussera amb que condueixen les empreses locals.
Anglaterra calcula que si Catalunya s’emancipa, Castella entrarà en una gran debilitat, i la City podrà recuperar el control de les seves empreses, o com a mínim les posarà en mans de d’altres inversors internacionals més capaços i respectuosos.
O sigui que hi ha tres grans eixos que fan que Anglaterra lideri l’avançada diplomàtica europea en favor de Catalunya i la nostra emancipació.
Castella ho sap, i victima del seu odi embesteix maldestra i cega, tancant la frontera de Gibraltar, no perquè aquest sigui un paradís fiscal, sinó perquè… llencen blocs de formigó al mar seu per aturar les xarxes d’arrossegament dels pesquers andalusos!!
Castella arremet perquè se sap sola. És perillosa. Però és molt dèbil.
Però me n’enfio encara menys dels espanyols i els seus aliats Anonymus, els conspiradors que ténen com a careta-heroi a un impresentable lluitador lliberticida (enllaç: ca.wikipedia.org/wiki/Guy_Fawkes).
Atentament