Gabriel Rufián Romero, una lliçó a tenir en compte
Vagi per davant: El millor que li pot passar al país és que CDC ja hagi tocat terra i estigui començant la remuntada. Cal un centre-dreta fort per assolir la independència.
Dit això, ERC ha mostrat, un cop més, una capacitat inaudita per avantposar l’objectiu a les sigles. Primer fou Junqueras, un independent, després Alfred Bosch, un altre inedependent, i un munt d’independents més. I ara en Rufián, un castellanoparlant independent.
CDC necessita imperiosament seguir l’exemple d’ERC, que és l’exemple del Barça. Una cantera forta que aguanti el nivell i el millor davanter que un pugui trobar, sigui o no de la casa.
Sé que és fàcil de dir i no tan fàcil de fer, però és imperiós per Convergència que trobi el talent de fora que no és possible trobar dins. I no em refereixo al Mikimoto ( que espero que algun dia sigui president del país), sinó a aquells que els obrin mercat al sac de votants d’UDC, PP i C’s.
Soc conscient que és una tasca complicada. Però hi pot haver un munt d’empresaris, caps d’organitzacions empresarials, professors universitaris de tall liberal o membres de les 400 famílies que hagin canviat de bàndol cap a l’independentisme en els últims anys, o que ho hagin estat sempre, però entenguin la psicologia dels votants d’UDC,PP i C’s i els puguin moure cap a les nostres posicions.
Al meu entendre, aquesta és la tasca prioritària de CDC en els propers mesos. I que quedi clar, no es tracta només de fitxar algú de fora. Es tracta de donar-li les claus de la casa. Que faci i desfaci. Acollir-lo amb les mans obertes.