L'ombra de l'hegemó

Les tertulies s’omplen de tertulians que pretenen analitzar les dades de l’enquesta del CEO. I una de les dades que s’analitza amb més atenció és el moviment de votants d’una formació a una altra.

Ara bé, si observem les estadístiques atentament, veurem una cosa curiosa: El record de vot es mou mimèticament amb la intenció de vot. Si la intenció de vot puja, el record de vot puja. Si la intenció de vot baixa, també ho fa la intenció de vot.

Evidentment, si la gent no mentís, amb 2000 entrevistes hi ha una població prou gran com perque els resultats es mantinguin entre elecció i elecció, i corresponguin aproximadament als resultats reals, o com a mínim es mantinguin estables respecte als resultats reals.

La gent menteix. O millor, deforma el record de la realitat. Perquè? Suposo que la majoria perquè a un no li agrada haver-se equivocat. Hom considera que sempre té raó. I els humans tenim memòria selectiva.

A qui va votar vostè? Jo a ERC. Segur? Bé, ara que ho diu, em sembla que al final vaig estar dubtant entre una papereta i l’altra però crec que… miri, no ho sé, posi ERC que és a qui vull votar ara.

L’exemple clar en aquesta enquesta és ERC. El vot que va tenir ERC fou del 9,20% però el record de vot en les últimes dues tongades és de 15,6% i 17,3%.

Si això és així, llavors vol dir que la majoria del moviment entre vots està amagat i les estadístiques dels “sincers” són una part molt petita de la imatge i molt poc significativa.