Francesc Baltassar, es pot fer pitjor?
La sociovergència està feliç. Això d’estar al govern i la oposició a la vegada és un luxe. Fan el que volen i a sobre perden vots els que n’estan en contra.
L’últim cas és el transvasament de l’aigua de l’Ebre cap a la superpoblada àrea metropolitana.
I en Francesc Baltasar, passerell com pocs, ha caigut a la trampa de quatre potes. Què equivocat que està!!!
(segueix)
En primer lloc, el gran error del nostre ministre ha estat no entendre una cosa: La culpa de que Barcelona es quedi sense aigua és de l’especulació immobiliària i del creixement desmesurat de la superfície construïda a la conurbació de Barcelona.
La sequera és el moment en el que es manifesta aquest problema, però no és per ella mateixa el problema.
En segon lloc, si durant un parell de mesos no tenim tota l’aigua que voldríem per dutxar-nos, això no és una situació d’emergència nacional. És un contratemps. És una demostració que el model de creixement basat en la construcció és anti-ICV, però no és una emergència nacional.
Emergència és quan no podem veure aigua. No quan no podem utilitzar la rentadora mig buida per discriminar colors.
En tercer lloc, els seus votants estaran ben contents, no ho dubti pas, si ens auto flagel·lem tots i durant uns mesos paguem penitència per gastar més aigua de la que ens pertoca. Només si li veiem les orelles al llop serem capaços de posar com a primera prioritat la gestió d’aigua.
ICV representa a una mena de gent que estarà encantada de no dutxar-se diàriament si això suposa salvar l’Ebre i aturar el creixement absurd i sense sentit que es du a terme actualment.
Però l’error més gran de tots plegats és la solució adoptada: Gastar 180 milions d’Euros (30.000 milions de peles) en una canonada per dos mesos és una bestiesa. Tothom sap que no pot ser. Que aquesta canonada es farà servir en un futur.
Primer només dos mesos. Després quatre. Fins que estigui a tot rendiment mentre fem que Barcelona comenci a Vilanova i continuï ininterrompudament fins Sant Celoni.
Però l’error més greu és el següent. Hi ha una altra solució. Bona i eficaç. Posem aquests 180 milions d’Euros a accelerar la construcció de la des-saladora.
Que fa falta perquè la des-saladora estigui operativa a l’octubre en comptes del Març? El doble de treballadors? Més màquines? Una enginyeria més gran treballant-hi? Un conseller dirigint les obres directament per poder aturar el trànsit si fa falta perquè arribi el formigó?
Segur que per una fracció dels 180 milions d’euros podem posar en marxa la des-saladora a l’octubre o novembre. I si això encara implica que durant un mes la gent tingui alguna petita restricció, cap problema.
La meitat del cinturó vermell es va quedar dos mesos sense tren per arribar a la feina i el PSOE va arrasar a les eleccions següents!!!
pel teu suport a la gent de l’Ebre, ho necessitem. Visca la terra!
Dispensa, el senyor Baltasar és qui ha anat fent públiques totes les informacions, per ordre no cal ni dir-ho. El responsable, però, és el govern, que és qui ha anat prenent les decisions col·legiadament de com, quan i quines informacions s’havien de fer córrer per amagar la veritat.
Per fer el transvasament sí que el despleguen l’estatut. I com que qui paga mana, serà el govern espanyol qui ja no tindrà l’excusa per no poder fer els altres transvasaments que demana el PP. D’aquesta manera el PSOE guanyarà algun vot més on ara en té pocs.
I Catalunya base de proves per a l’enfrontament entre les seves regions. Per a dividir-la encara més. I ja sabem qui en sortirà beneficiada. I els catalans a passar la mà per la paret, preguntem-ho a les Terres de l’Ebre, que ja coneixen com un transvasament cap al Camp de Tarragona només ha significat més desenvolupament per als receptors (químiques i Port Aventura fonamentalment) i més submissió per al que l’han deixada. La mateixa submissió dels catalans d’origen envers els votants del PSC-PSOE de l’àrea metropolitana de Barcelona, que ja sabem quin nacionalisme defensen, és a dir l’hispanocentrisme.
La Generalitat de Catalunya és una institució espanyola que dissol Catalunya i enforteix Espanya i el seu nacionalisme.