Només que mai m’he sentit casat amb aquesta barjaula. Em va esclavitzar, em va robar els calers, les institucions que em permetien decidir i l’ànima (llengua i cultura). Ara me n’alliberaré! I li tinc ganes, coi, perquè no!
Publicat el 11 d'abril de 2012
Esperanza Aguirre i la generositat Madrilenya
Aquests dies n’Esperanza Aguirre s’ha despenjat dient que per ella, l’estat ja es pot quedar sanitat i educació. La trampa està servida. (segueix…)
És evident que qui us escriu espera una Catalunya independent ben aviat, o sigui que en conseqüència, poc m’interessa el que faci i com s’organitzi Castella.
És evident que qui us escriu fa temps que pensa i afirma que és Castella (Espanya) que fa 5 o 6 anys ha decidit definitivament divorciar-se de Catalunya i només això explica el càstig any rere any: Ja s’han independitzat de nosaltres, només esperen que nosaltres ens independitzem d’ells.
Dit això és admirable la manera d’enredar i confondre i traïr als propis que té la cort castellana.
Ahir mateix, la presidenta del PP de Madrid, l’Esperanza Aguirre, es despenjava dient que ella estaria encantada de tornar a l’estat les competències sobre sanitat i educació. Com no!!!
El problema que té Castella es pot solucionar de dues maneres.
La primera, armonitzant si fa falta l’estat autonòmic (potser autonomies com murcia, extremadura o asturies i cantabria podrien anar juntes amb algú altre, no ho sé), reduir els pressupostos de les autonomies deficitàries dràsticament i, sobretot, desvallestant la cort castellana, la verdadera sangonera del sistema, tancant un 50% dels ministeris i reduïnt un 50% els que quedin actius.
200.000 funcionaris madrilenys no necessaris i molt costosos es quedarien sense feina a Madrid, però a canvi Castella i Colònies tindrien viabilitat econòmica.
L’altra manera és eliminar l’estat de les autonomies, deixar sense feina a 200.000 funcionaris perimetrals, mantenint la feina dels 200.000 funcionaris de Madrid, que, evidentment, gestionaran molt bé els recursos de Madrid (que és on viuen), però gestionaran de pena els recursos a provincies.
En aquest cas, Castella implosionarà, però Madrid tindrà certa viabilitat econòmica a curt i mitjà termini.
L’Esperanza Aguirre està d’acord amb la segona via. Evidentment! Com no! Els madrilenys no perdran proximitat amb les institucions i a sobre tindran els seus llocs de treball i els que corresponen a provincies. Com sempre. Bona generositat aquesta!!!
I el millor de tot és que la Cort és tan llesta que ho aconseguiran. Aconseguiran que alegrement la resta de territoris els regalin els llocs de treball a canvi de no poder decidir sobre els propis recursos.
Cal treure’s el barret. Maquiavel n’estaria orgullós.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per drake | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent