Escollint vot
Jo soc un ésser polític, i per tant, tendeixo a arribar als referèndums i les eleccions amb una idea clara del que vull votar.
És per tant una sorpresa que, en aquest cas, hagi de pensar què vull votar.
(continua…)
Ara per ara hi ha dues grans postures.
Per una banda hi ha el Sí, el Sí Crític, l’abstenció i el vot NUL. Amb més o menys força són postures que pretenen que s’aprovi l’estatutet, d’una manera més o menys lúdica.
Per altra banda hi ha l’opció del NO i Vot en Blanc. És gent que pretén que no s’aprovi l’estatutet.
A la banda del vot nul-abstenció es creu que un estatutet que guanyi amb un percentatge petit dels vots està tocat de mort. I es creu que un número alt de vots nuls serà un valor significatiu.
Bé. Jo crec que no. En el món de demagògia en el que vivim, un sí serà un sí, i els nuls fan nosa. D’aquí a 10 anys diran tranquilament que el Sí va guanyar amb el 70% dels vots, perquè els vots nuls s’eliminen del recompte.
Llavors, entre el NO i el vot en Blanc. El que digui la direcció d’ERC, ara per ara, no és vinculant. La direcció d’ERC té l’objectiu de mostrar-se una força de centre que pugui aglutinar prou vots com per ser un gran partit. Sembla lògic que no vulguin aparèixer com els abanderats del NO.
Per la resta de la gent, la gran excusa per no votar NO és que el vot NO és el vot del PP. Però tot i així, la meitat dels enquestats per vilaweb diuen que votaran NO, o sigui que ara per ara ja no és cert.
De fet, aquesta és una arma de doble tall. Si deixem de dir NO perquè el Rajoy no ens conti, en Rajoy ens contarà. Ells faran la gran campanya mediàtica feixista i contaran com a vots propis el 15% que puguin aconseguir més el 10-15% de votants independentistes del NO.
En canvi, si fem al contrari i votem i promovem el NO, llavors el seu percentatge serà l’irrisori. Tot el marquèting i la parafernàlia que facin per promoure el NO espanyolista només servirà per fer crèixer els resultats del moviment sobiranista nacional.
Si el NO aconsegueix més del 30% dels vots, no se’ls podràn assignar tots. I llavors, una senzilla resta no els donarà més del 12% d’aquests vots, que és el que tenien a les últimes eleccions.
D’aquí a 10 anys, els del Sí hauran de reconèixer que si van guanyar pel 55% dels vots, el NO tenia el 40%. Ningú recordarà que el 12% d’aquests vots foren “robats” de les posicions espanyolistes.
Personalment, crec que no s’enfonsa el món si no s’aprova aquest estatutet. Ans al contrari. Després que el PP hagi obert la caixa dels trons presentant 4 milions de signatures per reformar la constitució, i amb un NO a un estatutet retallat fins deixar-lo en res per fer-lo inequívocament constitucional, sembla que la opció més lògica és la d’obrir un procés de reforma de la constitució.
Si els catalans no hem passat pel tub, caldrà arreglar-ho. Si hem dit que Sí (amb un nul molt gran), tiraran pel dret.