L'ombra de l'hegemó

(segueix)

Perdoni senyor Gallardó. El pretext és una excusa per fer alguna cosa. Un argument de menor importància que n’amaga un de més importància. No té cap lògica semàntica reclamar a CiU que abandonin pretextos territorials per votar Sí, ja que si abandonen pretextos, es manté la decisió subjacent. Així doncs, el tema és que: a) Els passos que està donant catalunya aconsellen que CiU no opini sobre la successió reial. b) El que es votarà no és la successió, sinó la llei d’abdicació. Una llei important que preveia la Constitución Castellana fa 35 anys i que ara pretenen colar-la sí o sí sense passar pel parlament. Només amb això n’hi ha prou per votar NO. Imagineu si és important aquesta llei, que podria incorporar un artícle que digués que, abans de l’entronació del proper rei, es farà una consulta popular sobre la monarquia. c) Sota aquests dos arguments, si es volen considerar pretextos, rau un argument major: Els partits polítics catalans es deuen als seus votants i han de respondre les espectatives d’aquests. No és al revés, com passa a Castella. d) Finalment: treient totes aquestes capes de pretextos emergeix el motiu principal. La transcisió castellana va anomenar democràcia una cosa que encara no sabem si ho és. Perquè al final… el poder del monarca emergeix del poble o és la democràcia formal la que emergeix de la voluntat del monarca? Tenim monarca perquè volem, o tenim un sistema parlamentari perquè el monarca vol? Aquesta és la pregunta. I en cap cas, cap d’aquests arguments vol un SÍ. A no ser que un sigui un colpista.