L'ombra de l'hegemó

En aquells dies, Moises va baixar de la muntanya amb els deu manaments.

Tot el poble va rebre els manaments amb alegria i joia, però el Govern Espanyol va dir que aquells manaments eren anticonstitucionals i que qualsevol reforma de manaments havia de seguir estrictament la sagrada constitució.

(continua)

Així doncs, durant dos llargs anys, Moises va haver de negociar amb els representants del govern espanyol a Catalunya el nou catàleg de manaments.

Després de treballar-los llargament, dels deu manaments tot just en van sobreviure 6, dels quals només 3 van mantenir la redacció, mentre que els altres 3 van ser modificats amb un llenguatge complicat, per poder dir el que deien sense dir-ho directament.

Llavors, els 6 manaments van passar per un equip d’experts en constitucionalisme catalans, que en va eliminar 1 i van modificar dos mes.

En un emocionat parlament, Moises, els seus deixebles i els representants del govern espanyol van signar un acord per dur a terme els 5 manaments, 4 d’ells modificats.

Els 5 manaments van arribar a la cort castellana amb un gran rebombori. El govern espanyol havia dit que els manaments que arribessin un cop passat el tramit de la constitucionalitat serien acceptats. Però tot just quan van arribar van decidir canviar de punt de vista. Ara s’havien de negociar.

Així doncs va començar la negociació. I el primer que es va fer és eliminar el manament que no s’havia tocat. El “no mataràs” es va passar a un “Moises i els seus deixebles diuen que si no és necessari i no se’n tenen ganes quasi millor que no matis”, es va escriure en un tovalló de paper i es va tirar a la brossa.

Dels quatre manaments modificats que quedàven, ja només en quedaven 2 quan llavors, uns que es deien seguidors de Moises van signar un acord amb el govern Espanyol:

Van trencar les taules on figuràven els manaments i les van posar en una arca. Van comprar un parell de màrbres en blanc i van decidir que aquells serien els nous manaments.

Així van tornar de la Cort. Orgullosos amb els seus manaments. Ensenyant el marbre blanc i net a la població que estranyada mirava a Moisès amb cara d’extranyesa. Havien arribat a un acord deien. Tenien un marbre nou i net.

Llavors van demanar a la població que els ratifiquessin el gran acord al que havien arribat. Els explicàven que era molt millor tenir aquell marbre en blanc que no tenir res. Qui podia dir que no?

Bé. En Moises va dir que no. Com aquell petit nen que veia el rei despullat mentre que tots pretenien veure’l vestit.

Els suposats seguidors de Moises i els seus amics representants del govern espanyol a Catalunya van tenir por que passés el que passava en el conte del rei despullat. Així que van fotre fora al Moises de la decisió d’aprovar els nous i brillants ZERO Manaments.

En moises diu que hem de recuperar, com a mínim, els 5 manaments que van sortir del parlament. Els altres diuen que el marbre és tot el que tindrem, i que és un marbre d’una molt bona beta.

I tú que hi dius?