Els comentaristes de TV3, la seva.
Avui els comentaristes del matí de TV3 han hagut de demostrar perquè són ells els que comenten les notícies i no cap altre.
(segueix)
Davant la proposta del Molt honorable president en funcions de la Generalitat de Catalunya de sotmetre a referèndum el 2014 el grau de sobirania del nostre país, el 84% de l’audiència s’hi mostrava a favor.
84% de la audiència!! Considerant que hi ha un percentatge prou important de gent que qualsevol cosa que digui en Carod la considera dolenta, i que hi ha molta gent que té una por terrible a una guerra (cosa totalment inviable perquè els catalans ni tenim exèrcit ni anem a aprendre a lluitar a l’exèrcit castellà), un 84% és un ple absolut.
En canvi, mira quina casualitat, els senyors comentaristes han tingut els collons de catalogar la proposta de broma pesada i no sé quantes coses més. Tots dos.
I un cop s’ha fet palès la discrepància radical entre el missatge dels comentaristes del règim i la opinió del poble, han carregat directament contra el poble, considerant-lo si fa o no fot infantil, i contra en Carod (evidentment) perquè segons ells no se li pot dir al poble si volen un referèndum d’autodeterminació.
Un d’ells ha dit, literalment, que proposar un referèndum d’autodeterminació és com demanar a la gent si vol que tothom sigui ric. Què us sembla la comparació?
L’altre ha mantingut un discurs continuista típic del règim, cantant les excel·lències de la sacrosanta constitució castellana, tot i que no sabia com fer-s’ho per queixar-se a l’hora del desgavell en les infraestructures i transports.
El seu discurs sonava buit, llunyà, fals. Fals com era. Absurd.
Perquè és absurd queixar-se de l’estat de la situació i pretendre que això s’ha de solucionar “en una espanya federal”, com ha dit ell. És de molt baix nivell.
L’estatutet fa només un any que existeix, i està aquí per quedar-se com a mínim 30 anys. Aquest estatutet és el màxim de federalisme que ha admés castella i les colònies afins. Sociates i peperus. Tots ells. El discurs de que hem de trobar l’encaix a Espanya és patètic, perquè els mateixos que el canten ara ens deien fa un any i dos mesos que l’estatutet era la solució i l’encaix.
L’altre discurs que practicàven, aquell que deia que hi havia molt pocs diners a la caixa comuna, i que resava que tampoc ens anava tant malament a nosaltres, ignorant que viviem de renda, tampoc no s’aguanta.
El règim, El Periodico, La Vanguardia i la colla de comentaristes a sou repartits per tots els mitjans catalanoparlants ja no saben com justificar la nostra submissió a castella. Mai han tingut arguments, però ara els han crescut els crios que havien venut que eren nans.
Crec que l’Espartac faria santament en renovar els seus comentaristes. Sobretot tenint en compte que ja fa 15 anys que s’arrosseguen els mateixos per televisions i ràdios del nostre país, indicador evident que el règim no sap trobar comentaristes més joves que transmetin les mateixes mentides de sempre.