El tiro per la culata
Si us hi heu fixat, últimament tota la política catalana roda en vers a un punt. ERC. ERC pot arribar a convertir-se en la força hegemònica oposició a la socioconvergència, i això vol dir un tercer gall a un galliner que ja en tenia dos. I més jove.
(continua…)
Al meu entendre, és tanta la por que aquest escenari genera en les dues coalicions hegemòniques (CiU i PSC-PSOE), que veuen com el seu mercat es podria fàcilment reduir en un 50%, que al Febrer CiU va fer una jugada que ningú es podia ni imaginar. Vendre Catalunya a preu de saldo simplement per evitar que el projecte d’ERC de nou estatut quasi-federal fos un èxit.
La idea és clara. Treure ERC de la pretesa centralitat política forçant-la a votar NO a un estatut infumable.
La jugada és tant perversa i tan estúpida per un partit que té els collons de continuar anomenant-se nacionalista i fins i tot pretén tenir seccions sobiranistes, que va agafar a tothom amb el cul enlaire. És cert. Fins i tot al PSOE, que es va trobar amb un estatut tan favorable als interessos centrals i amb tant poc esforç, que no crec que els interessi.
Evidentment, un cop CiU i el PSC-PSOE, que representen prop del 70% dels votants de Catalunya, s’han posat d’acord, ERC no pot més que llençar la tovallola, ja que representa encara una minoria de l’electorat.
La jugada és una jugada mestre des d’un punt de vista maquiavèlic de la política. Les meves felicitacions al maquiavel català per excelència, Felip Puig.
Però la partida no s’ha acabat. Perquè el pla d’exterminació de l’amenaça passa per que la societat voti en un 70% a favor de l’Estatutet.
Se suposa que és fàcil, tots diran sí, tots els seus comentaristes mediàtics diran sí i només ERC dirà una altra cosa.
Però quina cosa? Nul? Vot en Blanc? No? Perquè no el no? O perquè és sí el nul, o no ens hem de definir? Quines són les virtuts del Blanc davant del Nul? Si molta gent nacionalista vota NO, no hauríem justament els demés de votar NO perquè no hi hagi dubte que el NO no és només del PP?
Té lògica que la direcció d’ERC, en virtud de determinats pactes i posicionaments político-mediàtics voti Nul-Blanc i en canvi les bases, que no estan necessàriament agafades per aquests pactes promoguin el vot negatiu?
No ho podria utilitzar la direcció en posterioritat per recolocar-se en les posicions nacionals que han hagut d’abandonar sense haver perdut la moderació que perseguien?
I sobretot, no és cert que si la base argumental de la campanya de l’estatut, de les tertúlies, dels blocs i dels escrits dels diaris es centra en les virtuts i inconvenients del NO, del Blanc, del NUL i de l’abstenció, a aquells que promouen un Sí sense sorolls els pot sortir el tir per la culata?
Per si de cas, jo votaré NO. Accepto crítiques.