El problema de l’Herrera no és que voti Sí No
El problema és que s’autoproclami d’esquerres i catalanista i critiqui dia sí dia també les retallades del govern.
A les ordres de Castella dos i dos fan quatre. Tens un pressupost màxim que no depèn en absolut de la quantitat de diners que puguem recollir en forma d’impostos. Ans al contrari, quan més impostos recuperis més et castigaran en la distribució.
Amb aquest pressupost has de formar govern. No pots gastar més perquè el mercat sap que no ho podràs pagar per l’arbitrarietat manifesta dels ingressos. I no pots gastar més perquè saps que Castella està esperant que gastis més per suprimir-te l’autonomia. Fins i tot han fet una llei que ho diu.
Així que les coses estan clares. Si vols mantenir l’autonomia, o bé fas retallades fins que arribis a la independència, o bé fas retallades fins que màgicament canvii la relació de forces a Castella.
I això implica ser profundament injust socialment quan més pateix la societat.
És evident que augmentar la despesa no és una opció vàlida. Si augmentes la despesa et treuen l’autonomia, i redueixen dràsticament la despesa.
Així que, tal i com estan les coses, i sobretot tal i com han estat els últims tres anys, s’havia de ser injust socialment sí o sí. Fos quin fos el govern. De dretes o de centre o d’esquerres.
El tema central no era si es podia ser socialment just, sinó quan de temps s’havia de mantenir el càstig a la societat.
La independència dona un horitzó temporal clar per acabar amb les desigualtats socials. Potser més llarg que el que voldria ERC i potser més curt que el que voldria CDC, però és un horitzó a mesos vista.
La submissió que pregona el Sí No no té aquest horitzó temporal. No hi ha cap seguretat que Podemos aconsegueixi guanyar les eleccions castellanes. No hi ha cap seguretat que encara que les guanyi pugui o li interessi formar govern. No hi ha cap seguretat que el PSOE i el PP no facin un pacte de govern. No hi ha cap seguretat que el líder de Podemos pugui controlar els diputats que obtindrà un cop aquests tinguin representació.
En el millor dels casos, el Sí No submergeix en la injusta pobresa la societat desafavorida catalana fins a començaments del 2016. En circumstàncies normals ho farà indefinidament.
I puc entendre que Herrera prefereixi sacrificar els desafavorits durant uns anys en pro d’una solució a mig termini que ell creu viable (i jo sé que no ho és).
El que no puc acceptar és el cinisme i la demagògia profundament injusta de continuar acusant el govern de la Generalitat de no ser just socialment amb un pressupost volgudament injust. És Herrera que vol que aquest pressupost sigui injust indefinidament.
Hauria de ser prou sincer com per reconèixer-ho.