L'ombra de l'hegemó

Quin poder té convergència? Quin poder li queda?

Fa només 3 anys Convergència Democràtica de Catalunya portava un registre de 20 anys se’n totpoderosa a Catalunya. 20 anys decidint sobre els assumptes i negocis que es feien al nostre país, ja sigui per la via directa de la Generalitat, ja sigui per la via indirecta del suport a la governabilitat de Castella.

Quin poder li queda ara a Convergència, que no té cap mena d’influència en el govern de Catalunya i no té cap mena d’influència en el govern de l’Estat?

El poder que li queda a Convergència és el que vulgui que li quedi. M’explicaré (segueix).
Ara per ara a Convergència només li queda un petit residuu de poder. La única cosa amb la que pot treballar és en la prostitució. Prostituir-se a l’estat quan el PSOE no pugui arribar a un acord amb ERC sobre alguna cosa.

Però ERC és llesta la mala puta. No ha optat per la via fàcil de mantenir-se ferma a Madrid per simbolitzar una força que encara no li donen les urnes. Més aviat ha decidit ocupar un lloc còmode a Castella, negociant sense fer soroll, sense pretendre haver venut el peix més car del que l’ha venut, i deixant entrar a Convergència a l’aposta només quan el preu del peix ja no val la pena.

Quin poder li queda a Convergència?

Bé, el problema de Convergència és que deseguida va entendre una cosa: El poder d’Esquerra és inversament proporcional a la distència que ens separa. És a dir, quan més llunyana estigui ERC de Convergència, menys força tindrà ERC, tant a Madrid com a Catalunya.

Per tant: canya a Esquerra.

Però en aquesta equació Convergència va oblidar de calcular-ne el corol·lari: El poder de Convergència TAMBÉ és inversament proporcional a la distància que la separa amb ERC.

Cuanta més distància menys poder.

I ha posat tanta terra entre mig de totes dues formacions, que ara per ara, ha perdut tota la força. Tota.

La força que té Convergència és inversament proporcional a la distància que la separi d’Esquerra.

Això és un fet.

Convergència pot escollir aquest camí. Pot continuar allunyant-se d’esquerra i per tant acostant-se al PPC, amb l’esperança que tard o d’hora podran fer-se amics de l’Espanya més rància, però aquest camí és molt llarg i difícil. D’aquí a quatre anys no recuperaran el govern si fan això. I continuaran sense tenir influència a Madrid.

Els esperen 8 anys sense tocar poder, si opten per la via en la que es van posar fa tres anys.

Però poden canviar de via. I ho poden fer ràpidament. Poden escollir la via de l’acostament a ERC. Potser hauran de canviar de maquinista. Segurament. Potser hauran de deixar els vagons de la cua d’unió aparcats per una temporada. O potser no. Però si s’acostan a ERC guanyaran poder. Cada metre que reallin significarà una mica més de poder.

El poder d’ERC al tripartit és directament proporcional a la capacitat que tingui de canviar de bàndol si les coses van maldades. Però aquest també és el poder de Convergència. El poder d’ERC a Madrid és directament proporcional a la capacitat que tinguin ERC i CiU de fixar el preu del peix abans d’anar a subhasta, però aquest també és el poder de CiU.

El poder que pot recuperar Convergència per primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona i a un centenar d’ajuntaments més és directament proporcional a la capacitat d’entesa que puguin tenir aquestes dues formacions. Igual que ERC.

La distància resta poder a tots dos. A CiU la relega a un poder nul. La proximitat enforteix totes dues formacions.

Cal que el simpatitzant de Convergència ho tingui present aquesta nit a l’hora d’aplaudir o xiular la seva direcció.