El PI 2.0 pot funcionar?
En el marqueting existeix un concepte d’extrema importància que s’anomena Posicionament. El posicionament d’un producte és la imatge que es dona d’u producte en concret, i per posicionar de veritat un producte al mercat el que has de respondre no és pas “A qui vull vendre el meu producte” sinó “a qui no vull vendre el meu producte”?
El mercat electoral no és més que un mercat, amb les mateixes lleis que regeixen el màrqueting econòmic.
(segueix)
Així, per exemple, Ferrari té molt clar el seu possicionament. A qui vol vendre Ferrari? A la gent a la que li surt la pasta per les orelles. Als més rics dels més rics. I als que ho seran per més temps.
És per això que encara que vosté hagi rebut una herència i venguí una casa fa dos anys i disposi dels 400.000 Euros que pot valer un Ferrari, en efectiu, no li vendran pas.
Ferrari no vol vendre els seus cotxes ni a vosté ni a mi. No vol que els seus cotxes els tingui qualsevol que se’ls pugui pagar. Només vol clients que els puguin pagar i mantenir intactes durant anys i anys. És el seu posicionament al mercat.
Si Ferrari un dia comencés a vendre cotxes a qui els pogués pagar, segurament tindria uns ingressos molt alts durant un temps, però poc a poc es començarien a veure massa Ferraris al carrer. Aparcats en zona pública, ratllats, “Maquejats”, pintats de rosa hortera o amb les finestres ben obertes i sonant-hi musica lolaila a l’interior.
Ferrari ja no seria Ferrari. Ja no seria el que vol ser Ferrari.
Dit això. Què vol ser ERC? ERC vol ser la força hegemònica de l’Esquerra a Catalunya. Aquest és el plantejament que va dur a terme l’actual direcció i ara per ara em sembla que ningú l’ha rectificat.
El plantejament d’ERC diu que per tal d’aconseguir la independència de Catalunya cal que el parlament sigui independentista, i perquè això passi, les forces hegemòniques de la dreta i de l’esquerra de l’hemicicle han de ser independentistes.
Això passa justament per vendre el projecte a tanta gent com sigui possible. És a dir, ERC no vol ser Ferrari. Vol ser Mercedes.
ERC era Ferrari fa uns anys. Venia el seu producte només als independentistes d’esquerra que volguessim la independència per sobre de qualsevol concepte economicista.
Però ERC va decidir fa uns anys que havia de canviar d’estratègia i començar a vendre Cheyennes. Com Porshe.
I n’ha venut un munt. Però no tothom pot permetres un Cheyenne. Si ERC vol aconseguir un volum de mercat ha de continuar fent cotxes assequibles, sense perdre la qualitat del motor, però renunciant a la qualitat de la marca i a la qualitat dels acabats. Els acabats en política són les declaracions altisonants i els cops de punys sobre la taula.
Ara bé, el posicionament, en el mercat, no és decidir a qui vols vendre, sinó a qui no vols vendre.
Si ERC vol passar de Ferrari a Mercedes haurà de renunciar a la imatge d’exclusivitat. En la nostra analogia, ERC ha de renunciar a ser el pal de paller incorruptible i maximalista que des del parlament veu com tots els altres s’equivoquen i la feina del qual és simplement explicar la enorme diferència entre el nostre plantejament i el dels que estan equivocats.
Mercedes pot vendre uns quants cotxes de 400.000 Euros, però evidentment, no són ni molt menys el gros de les seves vendes.
Ara bé, si ERC fa aquest moviment, això implica directament que crea un nínxol de mercat. Un nínxol que potser pot ocupar algú altre.
Aquest fou el nínxol que pretengué ocupar el PI. Però llavors el nínxol era extremament petit. I a més el PI no era més que una escisió d’ERC. El dia que Ferrari tregui el seu primer Cheyenne, el director tècnic de Ferrari no es pot posar per lliure i pensar que en dos anys vendrà tants cotxes com Ferrari.
Però si passen els anys i Ferrari es va convertint en Mercedes, potser si que llavors hi ha un ninxol a ocupar. Sobretot quan CiU ha perdut tot posicionament al mercat i apunta a arreu, com Ford. De les Dretes Unionistes més aposentades fins a les esquerres independentistes més elitistes.
Queda un nínxol a ocupar. Però aquest nínxol no el pot ocupar l’enginyer d’ERC. No el pot ocupar CiU tampoc. Qui ha d’ocupar aquest nínxol és una nova empresa, que ajunti el capital que mou la direcció/entorn de Ford-CDC amb la marca de qualitat que pot donar l’enginyer de ERC-Ferrari.
Si els disidents de Ford són capaços de moure’s de la foto, el panorama electoral català pot canviar a millor en molt poc temps. Però si l’Enginyer de Ferrari preten dirigir ell l’empresa, com ja va fer el sis ales. Llavors el nínxol continuarà desocupat per molt temps.
Molt bonica la lliço de marketing politic, tot i que la indepèndencia ja ha deixat d eser un ferrari(molt elitista) o un Mercedes(mitjanament elitista), però acceptant el teu exemple, el cap de vendes d’ERC feria bé de repassar els numeros de la seva promoció, cap on pretesament han dirigit la seva campanya de vendes(area metropolitana, grans ciutats, zones dominades electoralment per l’esquerra espanyola), es on han perdut més vendes, en canvi han mantingut vendes( petites ciutats i pobles) en els llocs on no han fet aquesta campanya.
Potser que perfilin millor la seva nova campanya de vendes, doncs no cal ser un expert en marketing, per veure que mantenir la seva erratica campanya el portera a continuar perden vendes en el mercat que volien entrar i perdran també el mercat que ja tenien més o menys controlat.