El país el farem entre tots
(segueix)
No caldria. Només que un dia ens gestionessim els propis impostos i generessim les nostres estructures d’estat (previa independència), el salt qualitatiu del país seria impressionant. Del 25% d’atur saltariem en un any al 12% (un 8% del PIB suposa 2 mesos treballant de franc pagant-se la manutenció). S’acabarien les retallades i, amb la política exterior en les nostres mans seriem molt més eficients en la internacionalització de la indústria pròpia que es veuria forçada a Internacionalitzar-se per la simple desaparició del mercat castellà (no per boicot, sinó per crisi profunda).
Però els catalans no sóm així. No ens conformem en fer uns jocs olímpics, sinó que els reinventem i els fem millor que mai. No ens conformem a tenir un bon equip de futbol, sinó que el volem efectiu i bonic. No ens conformem a aprofitar que parlem la tercera llengua en número de parlants del món, si no que, sense oblidar-la, volem parlar i mantenir viva la nostra pròpia llengua.
I els catalans tenim una cosa extranya. Idees. Idees bones. Idees que posem a la pràctica. Reinventem la roda i l’acabem fent millor, quan gran part de les altres nacions donen per fet que ja està tot inventat.
No sé com ho fem i no crec que jo com a individuu sigui una de les persones que ho fa (tot i que m’agradaria creure que algun dia col·laboraré en una d’aquestes idees). Però el país inventa. Potser no tot el país. Potser són petites comunitats com les d’Arenys, Cardedeu, Palautordera, Girona, el Baix Llobregat, Sabadell, Terrassa, etc.
Però inventem. Vam inventar el parlament. Vam inventar el dret marítim internacional i les Llotges de Mar (200 repartides a la mediterrània) com a substitut de la típica i costosa ocupació imperial. Vam inventar o reinventar el federalisme en forma de Corona Catalana.
Vam inventar el Cobi. Els voluntaris olímpics. El Parlament. El Principat.
Vam inventar les consultes populars per secessionar-se.
I estic convençut que ara inventarem una constitució nova. Diferent. Funcional. Apassionant.
M’agrada que el projecte l’engegin els “nous independentistes”, com Na Teresa Forcades i l’Arcadi Oliver. Perquè necessitem molts cervells i moltes aportacions diferents.
És evident que l’independentisme tradicional té ideada una constitució desde fa temps. I també és evident que en algun departament d’un soterrani de La Caixa, una colla d’advocats n’estan dissenyant una perquè tot segueixi en mans dels mateixos.
Entre aquests 3 eixos i molts més, el text que en sortirà serà fruit de la imaginació. De les idees reflexives. La primera constitució i estructura estatal del s.XXI.
Potser soc molt optimista i porto el lliri a la mà. Però ho presenteixo. Això sortirà bé.
No sóm més xulos perquè no entrenem. Qui ha entrenat han estat aquests dos personatges. Molt mediàtics, però quan un pringat com jo els hi fa una pregunta un xic compormesa, fugen d’estudi (m’ha passat a mi personalment). Em donen tanta confiança com el seu papa Francesc: cap.
Atentament