El nou partit independentista
En Carretero anuncia que si ERC no canvia de rumb, podria aparèixer un altre partit independentista. La meva resposta és … i què?
(segueix)
En una entrada anterior, Nacionalismes i Independentismes, comentava la diferència entre ser independentista i voler la independència de Catalunya.
El senyor Carretero sembla ser independentista, però no sé si vol realment la independència de Catalunya, mentre que ERC, al meu entendre, està intentant ocupar, des de l’independentisme, una posició de centralitat.
El senyor Carretero veu en aquest panorama la possibilitat que aparegui un altre partit independentista més contundent a l’arc parlamentari. Un partit que no vulgui formar part de cap govern presidit pel PSOE, ni votar a favor de cap pressupost del govern castellà.
La pregunta que jo em faig és: I què?
Des del punt de vista de voler la independència de Catalunya aquesta és una possibilitat bona. ERC intenta menjar-se el votant del PSC-PSOE, li anirà bé que li aparegui un partit independentista que li faci competència.
Encara que perdi part dels vots que té ara.
Pel projecte que porta a la sobirania del nostre poble fa falta que les altres formacions que formen el nostre parlament també siguin independentistes.
I evidentment, això es pot fer reconvertint partits o creant-ne de nous.
L’estratègia d’ERC passa per dos eixos. En primer lloc cal que ERC mengi terreny al PSC, cosa que ara per ara no està passant, però que pot començar a passar en el moment en que la gent se n’adoni de la presa de pèl que suposa la inexistent Espanya (Espanya no existeix ).
Aquell dia, és possible que alguns periodistes dels que ara viuen de ser amables amb el totpoderós PSC decideixin començar a apostar per ERC, i les tornes canviaran.
En segon lloc, CiU ha d’estar fora del govern fins que el CDC se separi d’UDC, els primers siguin sobiranistes i els segons siguin el que vulguin ser.
Això ens donarà una minoria important al parlament (CDC independentista + ERC no sumen però poden pretendre sumar en un futur).
Aquest pla pot ser que comporti l’aparició d’un PI o una CUP que arribi a ser relativament important al parlament. Però això importa poc. Primer perquè els vots que absorbirà el PI-CUP segurament ja s’han abstingut d’ERC. Segon perquè més vots es perdran si el CDC es torna sobiranista. Tercer perquè si ERC no és capaç de suplir aquestes perdues amb vots provinents del PSC-PSOE, no hi ha res a fer, no assolirem la independència. I quart perquè a l’hora de la veritat, en el moment que ERC plantegi en campanya electoral fer el referèndum tots aquests vots tornaran ràpidament, igual que va passar amb l’SNP.
Quan el PSC representa la drecera espanyolista de sempre més viable per a Catalunya allunyada dels postulats d’una opció com què representa i ha representat ERC.
I quan hipoteca el futur cap a l’abisme de les actuals generacions independentistes a canvi la participació en l’administració espanyola de Catalunya i l’Espanya pancida de sempre.
Quan no només crea desencís abstencionista entre gran part dels seus adeptes, si no què trenca el creiximent i l’oportunitat de guanyar nous adeptes amb la il.lussió d’un nou projecte independentista català.