L'ombra de l'hegemó

El twitter i els mitjans van plens de si Duran dimitirà o no i de quins són els motius. Em sembla intrascendent. El que és trascendent és que Duran, ara per ara, sembla que no arrossegarà amb ell ningú d’Unió. Això és trascendent.
Fa un any i mig, la millor i única manera que tenien a Castella i al Puente Aereo per fer descarrilar el procés era trobar una excusa per tensionar la situació prou com perquè Duran pogués demanar submissió als seus 15 diputats i aturar el procés.
El pla semblava clar: El PSC es presenta a les eleccions dient que volen consulta i Unió també, aconsegueixen 40 diputats i llavors se’n desdiuen.
El PSC ha fet la part que li tocava. I en Duran ha intentat de totes totes que algú de CDC es poses nerviós.
Però se li veia el llautó, i les matemàtiques cantaven. Així que ha anat passant el temps, i cada vegada és més evident que si marxa, marxarà sol, sense fer mal al procés.
Perquuè ara? Bé, si no aconsegueix fer forat ara, molt menys d’aquí a uns mesos, però és que, si intenta fer forat massa tard, el president pot convocar plebiscitàries després de la crisi de govern.

Si CiU resisteix la sortida de Duran, s’haurà fet un pas de gegant superant el risc més important, l’aritmètica parlamentària.