L'ombra de l'hegemó

Portem dies parlant sobre el lema de la Via Catalana, i sobre si hi pot encabir la gent només a favor de la consulta o no.

Evidentment, hi ha poderoses raons per les quals molts de nosaltres creiem que la Via ha de ser pura i netament independentista.

Bàsicament, les raons són una: Davant una hipotètica DUI d’urgència que hagués de fer el Parlament o el govern per algun moviment estúpid de castella, la Via Catalana pura i clarament independentista és el suport democràtic a l’acció dels nostres representants. Si una consulta o referèndum no són possibles i un avançament electoral plebiscitari tampoc, llavors, la manera de copsar la opinió del poble és en base a les posicions demostrades en forma de manifestacions.

(segueix) 

Els puristes de la consulta potser s’alarmen al veure les meves paraules. Potser creuen que estem oblidant la democràcia. No és així. La democràcia es fonamenta en Votacions i referèndums, cert. Però també en expressions multitudinàries.

L’autèntica democràcia és la que fa caure un govern plantant 2 milions de persones al carrer.

Vivim tan immersos en la falsa democràcia castellana, que creiem que és normal que 4 milions de persones surtin al carrer a reclamar No a la Guerra, i el govern en faci cas omís. Però no és així. L’autèntica democràcia ha de permetre que expressions populars importants i transversals facin trontollar les estructures de govern fins fer-les caure.

Evidentment, SEMPRE QUE ES PUGUI, cal tornar a les urnes quan abans millor per tornar a tenir una radiografia clara d’allò que pensa el poble, però ha de quedar clar que coses com les consultes per la independència, la manifestació de fa un any i la Via Catalana són agents democràtics pels quals un govern o un parlament poden fer un tomb legitim, tant a nivell local com internacional.

Des d’aquest punt de vista, és evident que l’entrada d’una petita minoria que només persegueix la consulta es pot veure com un atac a la causa, ja que, de la mateixa manera que el referèndum de l’any passat o el propi parlament actual, la consulta uneix, però també fa invisible el suport popular a la independència.

Dit això, cal tenir present una cosa. Pot ser que les peticions d’UDC, ICV i els catalanistes del PSC siguin sinceres.

Hi ha una gran part de la població que està en plena transcisió. Han abandonat la via morta del peix al cove, i poc a poc, sense ser-ne conscients, van transicionant des de posicions unionistes a les purament independentistes. I una part d’aquesta gent, entre les que segurament s’hi conta gran part de la cúpula d’ICV i una colla de personatges d’UDC i PSC, encara no es troben confortables del tot amb el fet de reconeixer-se com a independentistes o independentistes potencials.

Si aquesta transcisió encara no s’ha acabat, és important escoltar aquells que ens avisen que ens estem deixant gent enrera, que no podem tancar les portes de la nau encara.

És molt important. Perquè crec que el crit que ens diuen és que si els donem uns mesos més, ells, els d’UDC, els d’ICV i la meitat del PSC deixaran de ser consultistes per convertir-se totalment a l’independentisme.

Per tant, cal incloure a la via catalana la gent que vol només el dret a decidir? No ho sé. I crec que ningú de vosaltres tampoc ho sap. I com que no ho sabem, crec que el millor és recolzar aquells que poden prendre la decisió més informada, que són els dirigents de l’ANC.

Segurament arribaran a un compromís en el que la Via digui clarament que és independentista però quedi una porta petita pel Dret a Decidir.

“Fem Via cal a la independència” em sembla un bon lema. Dit això, el més important és donar suport a la decisió que es prengui. Potser no és la més encertada o intel·ligent, però serà la més informada.