L'ombra de l'hegemó

L’Estatut del 30 de Setembre podia significar un punt i apart a les reivindicacions nacionals. Ideat a consciència per ERC contenia tots els punts necessaris per aparcar durant una legislatura el tema nacional i dedicar-se a construir país mitjançant les noves eines de que es disposava.

Un cop traspassat el número de compte corrent de la nostra nòmina, tenint la clau del garatge (l’aeroport), la tarja dels transports (autopistes i renfe) i una llista clara dels nostres drets i deures (transferències blindades), tenia lògica el discurs del Pasqual Maragall sobre el fet d’aparcar les reivindicacions i posar mans a la feina.

I tenia lògica que s’hagués hissat la bandera de Miravet a la 1a diada nacional del nou estatut.

Però l’estatut del 30 de setembre va desaparèixer en la foscor d’una reunió sociovergent tres mesos després. I com a conseqüència, també haguessin hagut de desaparèixer els discursos d’aparcar les reivindicacions. Perquè si no aturem aquests discursos, ells ens aturaran a nosaltres.

(continua…)

I és que l’estatut de la Moncloa ( la bandera de la moncloa és la que s’hagués hagut d’hissar ahir, i no la de Miravet ), deixa oberts els aspectes més fonamentals de la nova Catalunya. El finançament, les claus de l’aeroport i la llista de competències.

I com que les deixa obertes, això ens obliga a continuar lluitant, ara més que mai, per evitar que, com sempre, ens acabin foten un altre gol en fora de joc.

L’únic punt del finançament del país que ha quedat resolt és el que fa referència a les inversions de l’estat, només durant 7 anys, a Catalunya.

Però el finançament malauradament encara s’ha de negociar, i això vol dir que si ens despistem ens restaran les inversions de l’estat del comput total, de manera que quedarem igual com estàvem però pitjor, perquè d’aquí a set anys haurà caducat el temps de gràcia de la inversió estatal.

I l’aeroport també s’ha de negociar, perquè estan guanyant temps per aplicar la tàctica sociata: mentre no tinguis majoria absoluta guanya temps amb bones maneres; quan ja la tinguis passa de tot, psc inclòs.

I la transferència de les competències també s’ha de negociar. Perquè amb un finançament deficitari continuem en el mateix lloc on estàvem. Sense diners hem de pidolar durant 25 anys més les competències que ja han estat aprovades. No podem assumir-les directament.

Així doncs, considerar que el temps de la reivindicació ja ha passat, i donar a entendre que ja podem baixar la guàrdia, que el que s’havia de fer ja s’ha fet, és un atemptat contra el país.

El problema de ser un venedor de somnis tan convincent com el Pasqual Maragall o el Piqué o el Toni Blair o tants d’altres és que interioritzen tant les falses virtuts de la moto que ens estan venent, que al final se les acàben creient.

I ens acàben comprant unes motos de segona mà tronades convençuts que, perquè ells ho diuen, faran 200.000 quilòmetres sense cap problema.

No senyor. Aquest estatutet és un bluf. No podem baixar la guàrdia. Vostès no ens ho han permés.