El Federalisme i el Nacionalisme Regionalista passen per la Independència
Avui em venen moltes ganes de deixar d’escriure aquest post i respondre l’absurda argumentació del Joan Mir, però em rentidré.
Vagi per endavant simplement que en el moment en que el centre-dreta català formuli una opció clarament i únicament independentista la seva argumentació fará figa totalment. Ara per ara el CDC tant aviat diu que el 90% dels convergents són sobiranistes com a l’endamà afirma que Convergència no és de cap manera ni ha sigut mai Independentista. És a dir parla de sobirania 50 vegades per guanyar vots i de regionalisme una vegada de tant en tant per poder justificar la traïció als seus benintencionats votants.
En tot cas, el que volia dir avui és una altra cosa. (segueix)
Una realitat immutable. Quan ERC va posar sobre la taula el primer tripartit i la reforma de l’Estatut en Carod en va fer una analogia amb un tren i les seves parades.
Va dir que ERC estàva al mateix tren que CDC/UDC/PSC en la reforma de l’estatut, simplement que aquests baixarien del tren abans i ERC continuaria fins a la següent estació.
Aquesta idea comportava una trampa evident i afortunada. L’estació en la que CDC/UDC/PSC pretenien baixar no existeix. No ha existit mai i no existirà. CDC/UDC/PSC pretenien arribar a una estació de convivència dins l’Estat Espanyol en la que Catalunya es pogues sentir còmode a mig-llarg termini.
Bé, aquesta estació, simplement, no existeix. O millor dit, no existeix allà on CDC/UDC/PSC pretenien trobar-la. Ells esperàven trobar aquesta estació abans d’arribar a l’estació d’ERC, la parada de l’independència. Però la veritat és que aquesta estació, si existeix està després de la parada de la independència.
És evident que CDC/UDC/PSC s’equivocàven de via. Es pensàven que vivien a Espanya, però vivim a Castella. Fa 300 anys que vivim a Castella i Espanya deixà d’existir.
I com que vivim a Castella, per definició a Castella no existeixen models d’estat que no siguin la centralització en la Cort de totes les lleis, projectes i la cultura única en pro de la cort.
Això ha estat sempre Castella. I sempre ho serà.
El símil del Tren és correcte, però en aquesta via, qui ha de baixar abans sóm els Independentistes. A l’estació de l’independència. I són ells, els federalistes i regionalistes, que un cop siguem independents, tenen l’oportunitat de continuar endavant a veure si desde la total sobirania són capaços d’arribar a un acord amb Castella i les colonies castellanes.
Ara per ara estem aturats en mig d’enlloc. I els de CDC/UDC/PSC es van mirant el seu mapa inventat i fora a la finestra, esperant que aparegui màgicament una estació que no existeix.
Bé, paciença. Tard o d’hora hauran de decidir si volen baixar en la no estació i tornar penosament allà on erem o si s’animen a continuar amb nosaltres, i intentar arribar al seu somni de l’existència d’Espanya després que siguem independents.
La decisió és seva. Nosaltres poc podem fer més que felicitar aquells que poc a poc van canviant la seva posició.