Dos menys dos fan zero
Dos menys dos fan zero. No fan quatre. Per molt que sociates i convergents i unionistes i El Periodico i La Vanguardia i TV3 i Catalunya Ràdio vinguin repetint-ho des de fa 30 anys, dos menys dos fan zero.
L’Espoli fiscal és insuportable a mig-llarg termini. Una cosa és que Catalunya faci un esforç fiscal determinat durant un període determinat per posar en marxa escoles, hospitals i carreteres a la castella colonial (Andalusia, extremadura, murcia,…).
L’altre cosa, molt diferent, és utilitzar aquests diners per fer-los autopistes gratuïtes, donar a Madrid recursos il·limitats per substituir-nos com a capital econòmica de la península, i subvencionar-los la vida a tots amb els plans rurals.
Dos menys dos fan zero. Si el 40% dels nostres impostos mai tornen de la Cort Castellana, què és el que deixem de fer? Deixem de fer inversions de futur.
Hem estat conduint un cotxe sense fer-ne les revisions ni estalviar pel seu recanvi.
Els diners d’aquestes revisions els donàvem gratuïtament al nostre principal competidor.
Ara ell té cotxe nou. I a nosaltres ens ha petat el motor.
I encara li continuem pagant, això sí que té collons, perquè ens fa mandra i por enviar-lo a pastar fang.
O ens aixequem i marxem de Castella, o som absorbits i ens convertim en una Andalusia més. No hi ha punt intermedi.
Però l’espoli de les empreses privatitzades per l’Estat espanyol, com les electriques o telefoniques mateixa, amb el seus guanys superextraordinaris de la competència monopolística, com a patrocinadores de l’espanyolisme més dolent i de les xarxes dels mitjans de comunicació què ejerxeixen sobre Catalunya encara és major i més dolent si cap.