Publicat el 21 d'agost de 2013

Donant munició a l’oponent. Titular molt desafortunat de l’Editorial de Vilaweb.

Ara fa tot just uns dies, en Xavier Sabaté del PSc es va despenjar amb un tweet realment poc afortunat:

“Mingú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges?. Avui 2 morts més. i el govern? Ah! Prepara la cadena”

Els motius pels que la piulada era totalment fora de lloc ja s’han expressat: La majoria de morts eren accidentals i segurament impossibles d’evitar. El govern de la generalitat no és el responsable de la seguretat a les platges. El número de morts és alt però no s’allunya del número de morts d’altres anys.  I sobretot, això no té res a veure amb la Via Catalana i el Govern no hi té cap vinculació especial amb aquesta via ( tret, evidentment, que tallar 400 quilòmetres de carretera i estar al tanto que s’hi desplaci un milió de persones és un fet logístic realment remarcable).

(segueix)

Sempre considerant que no ho fes premeditadament, al Xavier Sabaté el va poder, però, l’instint primari de la confrontació. Si hagués dit “i el govern? Ah! De vacances!”, hagués estat d’una demagògia similar, però el twit no hagués passat la linia del que no només és políticament inadmisible, sinó políticament absurd.

Durant uns dies, aquesta redacció tant desafortunada ha servit de munició per a tots els que creiem que la direcció del PSc actual està fent un flac favor a la societat catalana en el seu conjunt i principalment als seus representats.

L’hem piulat i repiulat, i hem fet de l’anècdota categoria, jo el primer, perquè és el que toca i perquè és un error tàctic que no tenim perquè no aprofitar. Sobretot tenint en compte que en Xavier Sabaté no s’ha disculpat pas.

Exàctament en la mateixa linia, trobo que el titular d’avui i ahir de l’Editorial de Vilaweb és un gran error. Grandíssim error.

No estic acostumat a que en Vicent s’equivoqui (al meu parer), i fa anys i panys que segueixo Vilaweb. Des de la seva creació.

L’ànalisi a interior de l’editorial és impecable, amb correcció i mesura, tot i amb contundència. No estic del tot d’acord amb l’últim paràgraf, però això mereix una entrada per ella sola. Ara, en general, els dos editorials semblen una bona anàlisi des d’un punt de vista determinat (que no té, evidentment, perquè ser compartida).

Però això és igual. Perquè el mal ja està fet. L’associació “PSC=Feixisme” serà utilitzada per l’oponent de la mateixa manera que nosaltres hem utilitzat “Morts a les Platges=ViaCatalana”. Exàctament. La paraula “bascula” i l’interrogant desapareixen del redactat.

De fet, pitjor, perquè una part de l’Unionisme més propera a C’s que al PSC no té problemes a fer demagògia no ètica que no s’ajusti als fets, i d’un titular en treuran una màxima: “L’independentisme embogit ara diu que el PSC són nazis.” Això diran.

I això no ens afavoreix. Potser senta bé, però no ens afavoreix. No afavoreix la societat ni el projecte que estem construint.

Perquè el projecte que estem construint NECESSITA, si nó el PSc, sí algú que representi la gent que els vota. Són la segona força en número de vots, i sobretot, la seva participació és necessària per equilibrar l’eix dreta esquerra inicial del nou estat.

Avui, el pes de l’eix dreta-esquerra nacional està descompensat en el procés: 50 centre-dreta, 21+13+3 centre-esquerra.

I fer titulars com aquest, al meu entendre, no ajuda a anar despenjant, un a un, els militants i simpatitzants del PSc. Al contrari.

Com a mínim és la meva opinió, i em sembla coherent que aparegui publicada al mateix diari d’on és l’Editorial. Ni que sigui per fer palès que, de pensament únic, res de res.



  1. Que ha perdut la centralitat. El discurs i els continguts socials redossats articuladament amb la columna vertebral de l’unionisme espanyol.
    Fa mo0lts anys ens ho ensenyà Ramon Bernils com el nazionisme i el feixisme van saber convertir l’esquerra sociològica d’ambdós països en dreta dictatorial. Realitat obviada per Manel Garijo. També aquelles esquerres de Rosa Luxemburg et alli, desorientats, etc..esdevindrien una bona part del nazional socialisme. O el socialisme feixista mussolinià. La democràcia participada com a antídot.
    El socialisme principatí del psc esclatarà en miquetes i una bona part anirà a parar al falangisme d’UPyD i Ciutadans. Dos partits també, els seus quadres dirigents, que eren antifeixistes. Vicent hi parla d’una altra cosa que Garijo o tu. quelcom que pampallugetja. Bé vam sofrir al PV eixe desplaçament des de 1980 fins al 2000 amb degoteig constant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per drake | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent