Descartada la sociovergència… de moment.
Els moviments dels partits polítcs i dels medis de comunicació és frenètic. La situació és complicada per tots ells. Els partits han de conseguir que els seus electors es creguin, en una setmana, el que han estat negant durant tres anys.
Els medis, al contrari, intenten desesperadament que els electors no puguin acceptar allò que és raonable.
(segueix)
La primera part de l’opereta ja ha estat representada. La cosa està clara. O Mas president o Carod president. No hi ha més possibilitats. O sociovergència o Carod president (sigui del tripartit o del pacte nacional).
Els poders fàctics ho tenen molt clar. A ells se’ls en fot si el PSC o CiU desapareixen de l’arc parlamentari. Ells només volen un pacte dels corruptes. Un pacte d’aquells que es poden comprar.
No han fet la gran inversió que han fet en publicitat electoral per a res.
Això últim és evident. Us heu fixat en la quantitat de pancartes que hi havia arreu de PSC i CiU? Qui ho paga això? Qui paga el milió de DVD’s o les posades en escena dels mítings de CiU o el PSC, equiparables a les del president dels EEUU?
Està clar qui ho paga. I està clar què vol el qui paga. Vol un pacte entre els que sempre han manat. Volen tranquilitat i silenci per poder continuar pagant els seus 3% i tenint accés a l’arca pública.
Per això ningú dels diaris, ni les ràdios, ni les televisions de Catalunya explica de que va el tema. Tots inventen una realitat fictícia. Tots parlen de si Mas o Montilla.
No senyor. No és Mas o Montilla. És Mas o Carod. Aquest és el tema que hi ha sobre la taula.
I és per això que les ràdios ahir mentien i explicàven que la discusió entre PSC i ERC era si Carod era conseller en cap o no ho era.
Mentida. Aquesta no és la discusió. La discusió és si Carod és president o no ho és. I si no ho és serà perquè Puigcercós és president.
No pot ser de cap altra manera. No ho pot ser.
En primer lloc, abans que tots els que us han convençut que Mas, amb 32 diputats pel CDC ha guanyat les eleccions us aixequeu indignats.
Carod pot ser un president de Catalunya legítim.
Ahir un company em preguntava si Piqué hagués pogut ser un president de Catalunya legítim si CiU i PPC haguéssin guanyat les eleccions.
Crec que hi ha una grandíssima diferència entre tots dos. 122 escons dels 135 del parlament han estat assignats per la població a opcions nacionalistes i/o d’esquerres.
Carod, per tant, representa en més o menys part, al 90% dels representants del parlament. Cap altre cap de llista representa a tanta gent de la càmara com Carod.
Un cop la legitímitat està garantida, hi ha un altre tema molt més important.
Carod President de Catalunya és la opció que convé més a els altres partits.
La sociovergència encapçalada per Mas significa la fi del PSC. Això se’ls en fot als poders fàctics, però és important pel PSC.
En canvi, un tripartit en que en Montilla no hagi d’exercir de president Catalanista sinó que pugui actuar lliurament de fré li convé fins i tot al PSC.
El tripartit presidit per Montilla significa la desaparició d’ERC. I el tripartit nacionalista CiU-ERC presidit per Mas també.
Així doncs, qui podrà més? Els poders fàctics o la lògica parlamentària?
Podria semblar que el PSC ha fet un pas cap al tripartit presidit per Carod al renegar de la sociovergència. Però no és així com funciona la política.
Si el PSC s’hagués decidit pel suicidi de la sociovergència, hauria d’enredar als seus votants fent-los creure que no els queda una altra opció. I això ho faria fent que el PSOE s’hi decantés i refusant-la inicialment per després abraçar-la cínicament dient “És que els radicals d’ERC no ens deixen una altra opció, perquè opten a la presidència”.
Així que de moment tot està obert. Ja veurem com anirà.
Benvolgut Drake, veig que continues consumint els nostres productes amb intensitat. No ho deixis, però si pot ser no condueixis si no estàs sobri, continua escrivint al bloc, que no fa mal ningú.
D’altra banda, si el Carod o el Puigcercós consegueixen que els socialistes (o fins i tot els convergents) els facin president, t’enviarem un contenidor ple de cava de totes les marques.
Però si, a pesar de tots els pronòstics, acaba sent president el Montilla o el Mas, no et tiris als canutos, que fan molt de mal. I sobretot, sobretot, no et dediquis al joc de les apostes, que no és lo teu.
Cordialment,
Raventós & Bonet
PS: Crec que deus ser molt jove i innocent, perquè el que dius és impossible. He assistit a negociacions de tota mena i t’asseguro que si Esquerra seu a la taula amb un plantejament així els altres s’aixecaran i marxaran. És així de fàcil.