Comenceu a tallar caps
ERC necessita per a la seva estratègia política evitar en tot moment que se la pugui acusar de “radical”.
Això està molt bé. No tinc res a dir-hi. Al contrari.
Però hi ha moments en els que hi ha motius que justifiquen reaccions contundents. I en aquests casos no es pot afluixar ni et poden tremolar les cames.
(segueix)
Una cosa és que els serveis informatius de la corporació es dediquin a manipular els telenotícies del nostre país pervertint-ne els redactats i l’ordre i elecció de les notícies.
En això és molt possible que ara per ara se’n pugui fer poca cosa.
Però una altra cosa és que un premi patrocinat per la corporació catalana de ràdio i televisió esborri personatges de la llista perquè no interessen.
Això és diferent. Això no es pot permetre. Aquí no valen radicalismes ni cap altre condicionant. Per una vegada cal donar un cop de puny a la taula i actuar com cal. És obligatori que es demani el cap de la persona que ha eliminat l’Eric de la llista. I de la persona que el supervisava. I de la persona que supervisava al que el supervisava. Directament. Sense excuses ni dilacions.
les persones que han tacat el nom de la corporació no poden continuar treballant-hi. Cessament immediat. No cal ni que passi pel consell de ministres català.
I si hi ha persones corresponsables del fet a El Periodico cal actuar pel jutjat immediatament. I imposar una multa per lessió de l’honor de la corporació a aquest panflet socio-feixista.
Segur que el molt honorable senyor Montilla no hi tindrà res a dir.
No perquè no vulguin. Sinó perquè no els interessarà fer soroll sobre el fet que es dediquin a falsificar resultats de concursos. Remenar la merda podria fer que es descobrís que Manuela de Madre i Ernest Lluch van guanyar el premi de la mateixa manera que l’Eric l’ha perdut.