Cols i Baldomeru
Els diaris impresos pretenen distingir-se de la informació digital tot revestint les seves informacions com a “professionals”, “objectives”, “imparcials” o allò que es diu tant “honestes”.
Ara bé, en el cas repetit d’ElPeriodico, la seva honestitat, imparcialitat i objectivitat competeixen directament amb les de l’e-notícies.
No és la primera vegada que en parlo, però conforme arriba el gran dia les manipulacions creixen fins a un extrem tan esperpèntic que al propi Salvador Sostres li faria vergonya signar un article així amb el seu nom.
(continua…)
L’article en qüestió s’anomena “CiU i el PSC busquen el xoc amb el PP per animar el ‘sí’ a l’Estatut”, i el firmen C.COLL i M.BALDOMÀ.
L’enllaç el teniu aquí…
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=300905&idseccio_PK=8&h=060504
En el món virtual, això s’anomena “flame” i aquests senyors són uns “trolls”.
L’article explica que ahir al senat tots els grups catalans van anar a buscar l’enfrontament amb el PP, segons diuen els “periodistes”, com a estratègia per aconseguir una victòria del Sí.
Els trolls ho defineixen així:
“CiU, el PSC, Iniciativa i, encara que sembli incoherent, també ERC, van buscar ahir amb afany al Senat l’enfrontament amb el PP, ara per ara la millor estratègia per garantir una victòria suficient del sí en el referèndum previst per al 18 de juny.”
Opps!! Sembla que és incoherent que ERC ataqui al PP!! Clar, com que tots dos voten NO, deu ser que tots dos pensen igual, no?
“Va ser una jornada estranya. El galimaties intern d’Esquerra, tret d’una petita broma enverinada que li va fer Mas a Carod-Rovira, va ser com si no existís.”
I el galimaties intern de Convergència i Unió que un vol fer govern a Madrid i l’altre suposadament no? Que va existir? I el galimaties intern del PSC, que està en lluita fraticida entre els Montillistes i els Maragalians, que va existir? I el galimaties intern del PPC, amb un cap que s’aguanta només perquè té bona prensa però que no agrada ni als de dalt ni als de baix. Aquest va existir?
“Així, en definitiva, només va despuntar, per voluntat expressa de la delegació catalana, el rebuig del PP a l’Estatut i, en conseqüència, l’argument que votar sí és donar una clatellada a Mariano Rajoy. Per exemple, en la bateria d’atacs al PP del senador d’ERC Carles Bonet no hi va faltar ni tan sols la foto de les Açores de José María Aznar, George Bush i Tony Blair.”
Literalment aquestes dues frases diuen que la crítica que feu ERC a la Foto de les Açores és un exemple de l’argument que votar sí és donar una clatellada a Mariano Rajoy.
Diu justament i exàctament això.
I s’anomenen periodistes. Es presenten i diuen: “Hola, bon dia, em dic Col i soc periodista”.
És possible posar en el DNI, com a professió, “demagog”? O “mentider”?
Si no és possible, proposo el canvi, com a professió nova. Per als periodistes de El Periodico (i d’altres).
“Al final, van passar les hores i l’aguda crisi interna d’ERC no es va colar en el debat.”
I afegeixo jo…
… Ni el president del Madrid es va presentar a la sala amb els calçotets al Cap, que tampoc té res a veure amb el que parlàvem.
… continua …
“Formalment no tenia cap sentit, perquè la sessió estava convocada per analitzar la proposta de veto del PP al text de l’Estatut, que va ser tombada fins i tot amb els vots d’ERC.”
…a cony, igual és això el que els cou. Que el senyor Col i el senyor Baldomeru voldrien que ERC hagués enviat el text de tornada al congrés.
Segurament perquè no entenen que si el text no els retornarà modificat del congrés, no te sentit que el tornin. Segurament perquè no entenen que ERC i PP ara per ara no sumen ni un 30% del vot a Catalunya i per tant ERC no està moralment autoritzada a tirar enrere aquest pamflet.
Segurament perquè no volen adonar-se que, a diferència de CyU, ERC entén que és la societat civil la que ha de plantar cara als botiflers amb el seu vot a les urnes, i no els dirigents del partit amb el seu vot al senat.
Jo li he explicat a una pastanaga que tenia a la nevera i no ha semblat entendre-ho tampoc.
O potser sí que ho entenen. I és per això que han abandonat la seva professió per dedicar-se a escriure a El Periodico.
PS: Ja, hom pot considerar que jo, en aquest escrit, també soc un demagog. Però jo no soc periodista, ni pretenc estar dient una veritat “objectiva” perquè el public es crei la seva opinió.