Carta Oberta a la Direcció d’ERC
No. Les bases us han dit que digueu no. Ara bé. No us ho agafeu com una ofensa personal. Vosaltres heu fet el que havíeu de fer, tendir a la moderació i la centralitat, i les bases han fet el que havien de fer, explicar-vos què opina l’home del carrer.
La direcció no podia escollir directament el NO al referèndum de la mateixa manera que no podia tombar l’estatut al senat amb l’ajuda del PP. I no ho podia fer per una raó molt simple. No era una decisió que hagués de prendre ella.
Sembla més clar el segon cas que el primer, però és molt similar. Al senat ERC i PP representàven la majoria, i per tant haguessin pogut votar NO a la vegada i fer tombar l’estatut. En canvi, no ho van fer. I no ho van fer perquè ERC va considerar que els representants del 27% (PP 12+ ERC 15) dels votants de Catalunya no tenien força moral per tombar la decisió del que representava l’altre 70%.
Només el poble de Catalunya està moralment autoritzat a tombar l’estatutet.
Bé. En el cas de la direcció contra les bases, la circumstància és similar. La direcció d’un partit que pretén ser pal de paller de l’oposició al costat fosc de la força (representada per l’imperi de la socioconvergència que ha de venir), ha de ser moderada. Un NO d’entrada s’hagués interpretat com una voluntat d’exacerbar les bases i radicalitzar les postures. Els socioconvergents haguessin utilitzat ràpidament les comparacions odioses entre PP i ERC.
Els votants de les altres opcions polítiques que no volen passar pel tub que proposa la socioconvergència haguessin vist el NO com un vot de recolzament directe a ERC i potser no l’haguessin considerat.
Finalment, la gent del carrer potser no estava tant “cabrejada” de com han anat les coses, i potser li anava millor un sí crític (el vot nul) que no pas un NO.
Bé. Aquesta era la feina de la direcció. L’han feta bé.
Però la feina de les bases d’un partit com ERC és fer rectificar a la direcció quan la posició estratègica de la direcció s’allunya del que necessita el país. I és aquí on intervénen les bases.
La feina de les bases ha estat clara. Han dit que NO. Que el carrer vol votar NO. Que ens fa vergonya quan ens expliquen que en un passat vam fer uns estatuts boníssims que van ser una i una altra vegada esquilats a Madrid. Que no volem ser partíceps de l’esquilada, ni amb un sí ni amb un sí crític (vot nul).
Això han dit les bases per immensa majoria.
Ara li toca a la direcció modificar la seva postura. I si us plau modifiqueu-la de veritat. Abandoneu el vot nul com a opció. No té sentit que es demani a la vegada el Sí (vot nul) i el NO (vot en blanc o NO) en el mateix referèndum. No tingueu por de votar NO. Les bases i el carrer estan d’acord. El NO triomfarà. Com a mínim treurà un 40%. Només queden 10 punts.