Canviar el Govern en funcions de la cort
La lluita per la independència, des que va començar, és una lluita per donar velocitat o frenar el procés.
A diferència del que hom podria pensar, qui dona velocitat al procés, des del principi, és el govern Castellà, convençut que si es va massa ràpid, el procés descarrilarà, mentre que qui frena el procés és el Parlament i el Govern de Catalunya, coneixedors que el temps corre a favor, i que cada mes que passa, la irreversibilitat del que estem fent és més palesa als cors i els caps dels nostres conciutadans.
En aquesta guerra freda, la última batalla la tenim avui amb el ministro Montoro i el govern en funcions intentant enfonsar el sistema autonòmic tancant l’aixeta del FLA.
A mi em sembla més que clar que la no renegociació del sistema de finançament de Catalunya, obligatòria i no executada per Madrid, desautoritza qualsevol mesura coactiva posterior. Si una part no renegocia el que té per obligació renegociar, qualsevol exigència posterior hauria de ser desestimada per un tribunal independent.
Si vostè i jo tenim un pacte de lloguer i no el renegociem com marca la llei als 5 anys, no té sentit que després jo li vagi amb exigències. Qualsevol tribunal dirà que el canvi d’exigències ha de passar, indefugiblement, per la re-negociació obligatòria.
Però també és evident que no hi ha tribunals objectius. El 23F del 81 va emergir la evidència que no som ciutadans, que som súbdits d’una gran emmascarada i que els pactes només es poden llegir de la manera que Castella disposi en cada moment.
I si quedava algun dubte, un tribunal no constitucional (amb 11 integrants dels 12 imprescindibles per a ser constituït) va acabar de certificar-ho el 2010.
Dit tot això, emergeix una possibilitat a considerar. D’aquí a uns dies és d’esperar que hi hagi una segona sessió d’investidura per intentar investir Pedro Sanchez. És possible que es presenti a la sessió sense acord. Però em sembla possible que encara que es presenti sense acord sí que tingui l’acord d’una de les parts. Que tingui el vot favorable de C’s o P’s i contrari de l’altre.
I jo plantejo: Si Pedro Sanchez té el vot favorable d’un dels dos… seria plantejable que JxSí votés a favor, no de constituir un govern, sinó de canviar el Govern en funicons?
Podrien votar a favor i dir públicament que requereixen al nou govern preparar noves eleccions automàticament i per tant, bloquejar a partir de llavors qualsevol acció del govern entrant? Els números surten clarament si Sanchez es presenta amb P’s. 176 diputats. Amb C’s, més o menys. CC segurament donarà el seu vot a qualsevol dels dos, i queden EH-Bildu i altres.
Potser no arribarà aquesta possibilitat, i no hi haurà vot favorable de ningú si no és que es té garantida l’abstenció per l’altra banda. Però si arriba el cas, que ens afavoreix més? La convocatòria immediata de noves eleccions amb Rajoy al govern fins llavors, o el daltabaix que suposa tenir un govern amb minoria?
No dic que hagi de ser millor la segona opció. Un cop investit, el PSOE podria arribar a pactes puntuals amb P’s i C’s i anar tirant endavant. Però és una opció a considerar.