Biden guanya
He vist tot el debat. I ara puc donar una opinió. I si mirem simplement la batalla Biden-Palin, podriem dir que ha estat un empat.
Palin és com la Chacón. Hom no sap si el que diu és perquè no en sap més o perquè menteix de meravella. Però totes dues són capaces de reproduir el missatge simplista de la teoria del seu partit ignorant totalment la complexitat de la realitat que els envolta i el fet que la realitat els posa en evidència.
(segueix)
Si les eleccions es fessin per votar president i vice president per separat, podriem dir que ha estat un empat, com diuen els mitjans. Però les eleccions es fan per escollir president, i en aquest cas, la candidatura de McCain-Palin ha sortit més debilitada que la candidatura Obama-Biden.
Perquè els dos que han sortit més tocats en aquest debat són Biden (degut als atacs de Palin) i McCain (degut als atacs de Biden).
Diu que hom temia que Palin no se’n sortís, i que ha estat una sorpresa que ho fes. La veritat és que Biden ha perdonat des del minut 1.
Només començar, la Palin ha sortit parlant de canvi i renovació, dient que Amèrica necessitava un canvi i sang nova, presentant-se així com la imatge del canvi i juventut. És evident que Biden llavors ja li hagués pogut dir que qui ha posat un president jove a les llistes i un vicepresident amb experiència eren ells, que els Republicans havien fet justament al revés.
I després, durant tot el debat la Palin se l’ha passat dient que ella com a alcaldessa això i que ella com a senadora allò altre. A la trentena vegada que s’ha referit a la seva condició d’alcaldessa, Biden hagués pogut dir que el poble del que ha estat alcaldesa no arriba a tenir 10.000 habitants. I l’estat al que representa des de fa 2 anys no passa de 130.000.
Però ha callat. I ha callat també quan la Palin ha dit enorgullida que els caps de les companyies energètiques no estàven gaire contents amb ella, perquè en no se quina negociació va aconseguir no se quins beneficis pel seu poble.
Hagués pogut deixar anar que segur que era així. I que per això les energetiques havien injectat milions de dollars a la seva campanya. Que el millor vicepresident que podien triar les companyies d’energia era algú que es pensés que els havia posat recte quan no ho havia fet.
Però Biden ha callat. Igual que ha callat quan la Palin, igual que McCain l’altre dia, continuava ajuntant els criteris d’eficiència en la despesa amb els de quantitat de despesa pública.
Biden li hagués pogut dir que una cosa no estava renyida amb l’altre, ans al contrari. Que el sistema seria molt més eficient en la despesa si a part de la guerra s’ocupava de l’educació i la seguretat social, perquè hauria de fer moltes més coses amb els mateixos diners.
Que un govern neo-conservador com el de Bush, ha comportat el dèficit i la ineficiència més gran a l’economia nord americana justament perquè tenia molts diners a la butxaca per a fer molt poques coses. I que aquests diners dels contribuents han anat a parar al calaix de Halliburton.
Hagués pogut destroçar-la quan la Palin ha sortit dient que el que els patriotes americans el que demanàven al govern és que no es fiqués en res, que deixés en mans de les empreses privades i les families allò que considera que els pertoca. Li hagués pogut dir que sí. Que ho deixes en mans de les empreses igual que el govern de Bush ha deixat el finançament bancari en mans de les empreses privades. Que aquest és el model que Palin defensava.
Però Biden ha llegit bé els escacs. I ha entès que la partida no és sobre qui conserva la reina sinó qui conserva el rei. I tot i posar la reina en perill, ha llençat un escac al rei vermell.
Potser Palin i els republicans, donat que els sembla que tenen la partida perduda, s’han postulat com a propers candidats republicans a la casa blanca per d’aquí a quatre anys. Però si és així, més els val que sàpiguen llegir el debat, i que s’adonin que la Palin no ha perdut perquè l’han deixat sortir-ne honrosa. No perquè no hagi comés errors que és el que la premsa diu avui.