Atac des de tots els flancs
Soc conscient que el primer que des de fora ens hem dedicat a fer és criticar aquells que no han oposat resistència directa. Com si es despengessin o miressin només pels seus interessos. Però si analitzem bé el que ha passat, resulta que a la direcció il·legítima del PSC se li ha girat feina.
(segueix)
a) Van voler enfrontar-se als díscols fent-los fer una prova de fé. O em voteu a mi o us foto fora.
b) Esperàven que tota la oposició reaccionés en bloc abstenint-se o votant sí, per, tranquilament, dir que els crítics havien desatès la direcció (aquella que va accedir al govern del partit a condició de convocar unes primàries OBERTES que mai van existir).
D’aquesta manera prenien el control del partit i les sigles. Feien nét d’opositors. D’una vegada per totes. Podien arribar a les Europees amb un missatge unitàri.
Però què s’han trobat? S’han trobat una resposta que, segurament no és buscada, però els destrossa per dins.
L’atac els ha vingut de totes bandes i encara els ha emmerdat més:
1) N’hi ha un que diu que votaria SÍ i deixa el càrrec.
2) N’hi ha una altra que vota NO i deixa molt clar públicament que ho fa obligada però que és un error. Deixa el càrrec a la direcció.
3) Una tercera, que ni tan sols tenia dret a vot, anuncia que no es quedarà amb la plaça que li pertocaria si hi hagués expulsions. Deixa el càrrec a la direcció.
4) Tres desobeeixen totalment, no abstenint-se com l’any passat, sinó votant SÍ. Geli: ‘He votat sí per no haver de dir al meu fill que l’havia traït’. Brutal. Un nivell de demagògia propi de PPSC’s.
5) Les joventuts a BCN desautoritzen la direcció. Les juventuts acostumen a ser els més aferrims defensors dels extremismes, i si s’oposen a la direcció extremista és que la direcció té un problema molt greu.
6) Els que s’havien alliberat en la tongada anterior criden a una alternativa catalana d’esquerres.
7) Ernest Maragall anuncia millores a la seva NEC.
8) El PSC de les comarques gironines es revolta.
9) Alcaldes del PSC anuncien que repetiran, però amb unes altres sigles.
Brutal.
Tants flancs diferents els han deixat atontats. Què faran? Expulsar els tres del SÍ és absurd si resulta quecontinues tenint a dins tres que s’han revoltat d’una altra manera. Expulsar-los a tots és una caça de bruixes de resultats insospitats i que no es resoldrà abans del Març. Pots expulsar la Rocio si teòricament ha abaixat el cap com demanàves? Pots expulsar Àngel Ros?
I tot això sense tenir en compte que els crítics encara no han fet servir el trumfo: Com he indicat anteriorment, en Navarro i la seva colla han usurpat il·legítimament el càrrec de presidenciable, en contra del mandat de la mateixa gent que el va fer secretari.
En Navarro se les prometia molt felices. Volia fer nèt de catalanistes. Però s’ha trobat que ara encara té el galliner més revoltat i no té clar per on tallar.
Genial.
Atentament