Al tanto, que va de…
moviments.
(segueix)
A dia d’avui tothom té ja clara una cosa. Fins i tot els més crítics amb la decisió d’ERC.
La federació del CDC amb UDC ha de canviar de posició si pretén tornar al Govern del país.
Si el sostre nacional de la direcció de CiU és bàsicament el mateix que el de la direcció del PSC, ERC continuarà reeditant el tripartit in eternum.
I desenganyeu-vos. D’aquí a quatre anys les pors i recels per la figura del president Montilla s’hauran esvait. El PSC té molt més a perdre per la banda ERC-ICV que per la banda C’s.
Montilla defensarà Catalunya de la mateixa manera que Ronaldinho defensa la samarreta blaugrana.
Potser no avançarem en el reconeixement nacional, però tampoc no retrocedirem gaire.
De fet, d’aquí a quatre anys tindrem Agencia Tributària Catalana (codirigida), i el dèficit fiscal enmascarat per la política d’inversions de l’estat durant 7 anys.
Segons la política del peix al cove pujolista, no es podrà dir que és una mala legislatura.
Per tant, CiU no pot restar a l’espera que el tripartit exploti. No té gaires possibilitats que això succeeixi.
Eliminada aquesta possibilitat, a CiU li queden dues opcions per recuperar el poder. O refer els ponts amb el PP o convertir-se en un partit sobiranista.
És veritat que ara tots diem que CiU ha d’apostar pel sobiranisme si vol aconseguir tornar a tirar endavant el país des l’executiu.
I també és clar que si CDC o UDC els preguntessin a les seves bases el futur que volen, aquests tirarien sense dubtar-ho cap a la direcció sobiranista.
Però no s’ha d’oblidar una cosa molt important. Determinant.
La raó d’existir de CiU durant molts anys l’hi han donada les direccions de les grans empreses, La Caixa, Gas Natural, AGBAR, Avertis, FECSA, una colla de constructores, publicistes, gabinets d’advocats, etc.
I aquestes empreses necessiten al poder algú al qui puguin influir, o del que puguin extreure informació sobre el que es cou.
És evident que el PSC també té el seu Lobby. Segurament algunes d’aquestes empreses que he dit estan a l’altre bàndol, i moltes juguen un doble joc. Però les empreses que van quedar fora fa 3 anys no esperaran indefinidament a tornar a tenir una via ràpida d’accés. Volen un pla de futur ràpid.
I aquest pla de futur ràpid passa per acostar posicions amb el PPC.
Així que, o bé la base de CiU desperta i comença a exigir responsabilitats als seus caps, o bé continua donant la culpa a ERC. Si és així, cagada. CiU abandonarà el nacionalisme.
El nacionalisme de fets, no de paraules.