Al gust del qui paga vesteix en Tonet
Fa uns dies algú de l’òrbita de Podem/ICV/PSC ens interpel·lava a tots a Twitter si algú sabia perquè Catalunya havia retallat en sanitat “el doble que la mitjana d’Espanya”.
Acompanyava el comentari un enllaç al pamflet que en un passat havia estat un diari. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/sanitat/catalunya-retalla-sanitat-doble-que-mitjana-despanya-3785036
Com a pamflet, la informació no podia ser més esbiaixada i malintencionada. El titular incendiari no s’acompanyava amb la informació necessària per posar-lo en context. Segons el diari la despesa sanitària a Catalunya s’havia reduït més que a Castella i colònies, però no indicava de quins números absoluts partíem. Petita dada fonamental, no? Si un gasta el 40% del seu pressupost en sanitat i l’altre el 20%, i passat un període els percentatges es redueixen al 38% i el 19%, podem dir que el primer ha reduït el doble que el segon. Amb lletres ben grosses. Però l’ocultació de la realitat és evident, oi?
En tot cas, el més indignant de la pregunta a Twitter no era l’ensarronada, l’insult intel·lectual d’intentar passar un titular falsificat per una veritat absoluta.
El més molest de la interpel·lació tuitaire era que la persona que es queixava… NO PAGA IMPOSTOS!!!
Es pensa que els paga. N’està convençuda. Però l’aritmètica no l’acompanya.
L’aritmètica actual és més o menys aquesta: La meitat dels impostos que paguem els catalans no tornen mai a Catalunya i es queden a Madrid sense que n’obtinguem CAP retorn. CAP NI UN.
Tot i coneixedors d’aquesta situació, la meitat dels residents a Catalunya amb dret a vot i que l’exerceix, continua votant opcions unionistes o, com a mínim, que no opten pel trencament immediat per arreglar la situació.
Com a resultat d’aquesta situació, normalment els independentistes hem considerat que Madrit (concepte) ens prenia la meitat dels impostos. Quan algú de l’òrbita de Csqep es queixa de “les retallades” ens ve al cap el dèfict fiscal. I intentem argumentar la injustícia de la situació.
Però hi ha una altra manera de mirar-s’ho. Molt més sagnant. Però no menys certa.
Si considerem que els independentistes pagaríem el 100% dels nostres impostos al govern del nostre país (no em sembla suposar gaire), dona la casualitat que la despesa de la Generalitat (educació, sanitat, seguretat pública i assistència social principalment) és coberta amb les aportacions dels independentistes.
I de llarg.
La Generalitat la sufraguem els independentistes, donat que amb els diners dels nostres impostos ja es paga i és una veritat absoluta que els independentistes, per definició, pagaríem tots els impostos al país.
Ergo, resulta que, en comptes de considerar que Madrid concepte ens manlleva la meitat dels impostos, podem considerar que els unionistes, simplement, no paguen impostos.
És evident que els unionistes paguen. Paguen grans quantitats a la metròpoli. Però també és evident que ho fan voluntàriament i que les seves aportacions a la metròpoli no contribueixen en un ral a l’educació, la sanitat, la seguretat pública o l’assistència social del nostre país.
Em sembla que és fàcil d’entendre seguint lògica de Cou. Si amb els diners recaptats pels independentistes n’hi ha prou per cobrir el pressupost, i els independentistes, per definició, destinarien si pogueren el 100% de la recaptació al pressupost del país, els no independentistes no contribueixen al país.
Si fem un pot per comprar menjar i uns quants decideixen gastar la meitat del pot per comprar una pilota que acaba penjada en un terrat… creieu que aquests estan autoritzats moralment a opinar sobre si la despesa en menjar és o no és suficient?
Senyors de Podem/ICV/PSC, si no tenim diners per sanitat és perquè vostès, en comptes de posar els diners dels seus impostos en sanitat, els han posat des de fa anys a la pilota de la plurinacionalitat. I aquesta pilota fa anys i panys que està penjada en un terrat del que mai baixarà.
Són lliures de gastar els diners de tots en allò que vulguin, si són majoria. Però, per favor, no ens insultin a la intel·ligència opinant sobre com i quants diners hem de gastar si vostès no contribueixen.
I ara ja poden continuar insultant tant com vulguin.