Afers interns i parts segregades
(segueix)
Ara bé, la Constitución Española diu clarament una cosa a l’article 2:
Artículo 2
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
És a dir: El dia que Catalunya proclami la seva independència, Espanya deixa d’existir. El seu article 2 ho diu clarament. No hi ha part escindida i part no escindida. Hi ha un estat constitucional que deixa d’existir un cop la patria común i indivisible és dividida.
Com s’organitzin ells a partir de llavors serà el seu problema. Si fan una sessió plenària i tornen a jurar la mateixa constitució és indiferent. De cara a fora, el que conta és que el Reino d’Espanya ha deixat d’existir com a tal, l’article 2 ho deixa clarissim, i s’ha dividit en dues parts.
Dues parts amb els mateixos drets o falta de drets a la UE i a qualsevol altre lloc.
I el millor del cas és que a la comunitat internacional aquest punt de vista els convé molt. Perquè serà molt més senzill arribar a reconduir la situació de 2 estats si tots (uns i altres) queden suspesos de representació a Europa fins a arribar a nous acords que no pas si uns es dediquen a betar els altres.
Per més informació, llegiu “Delenda est hispania”