Abandonar un vaixell a la deriva
Els altres vaixells de la flota ja fa temps que hem decidit canviar el rumb. Només falta el vaixell del PSc.
Què farà el vaixell del PSc ara que veu com s’acosten les roques? La veritat és que no ho sabem però sembla poc probable una insurrecció a bord que n’aconsegueixi el control. El cant de les sirenes va convèncer fa massa temps a aquells que decidiren encarar la nau a ponent, i tots tenim tendència a creure’ns en possessió de la veritat, encara que la realitat ens demostri quan equivocats com estem.
És més realista esperar que una part de la tripulació agafi un bot salvavides i es llenci a la mar. Per això els continuem seguint.
Hom desitjaria que ho fessin ja. En bloc. Que aquells que se n’hagin adonat agafin les barques i vinguin a buscar-nos. Els estem esperant.
Però hem de reconèixer que això no és el més encertat. Més val que ho facin un a un, poc a poc, i que cada barca vingui plena amb un o dos tripulants i una muntanya de passatgers. Més val això que no pas que vinguin tots els tripulants en un sol bot i els passatgers es mantinguin a les ordres del capità embogit.
I a més, cal reconèixer-los la valentia, a tots aquells que es mantenen en el vaixell a la deriva, amb el somni irrealitzable d’aconseguir el control de l’embarcació i conscients que han de recollir tanta gent com puguin, encara que això impliqui arriscar-se fins a estar segurs de portar el bot ple.