A bona hora
Tots s’exclamen ara. Tots s’agrupen. Tots s’indignen.
Ara tots es reuneixen i fan manifestos a favor de l’aeroport del prat.
Ara.
Però quan tocava fer-los, fa 13 mesos, quan ERC demanava a crits que la recolzessin i li donessin la porta d’entrada a l’estatutet que suposava l’aeroport del Prat, llavors tots van callar.
Ningú va badar boca quan era possible. Hagués estat infinitament fàcil. CiU hagués pogut fer el moviment després de la gran manifestació per la dignitat nacional. El PSC hagués pogut pretendre abanderar la necessitat d’unitat i que l’estatut fos de tothom. ICV també.
La Caixa, ESADE, IESE, Fecsa i Nestlé haguessin pogut fer front comú en favor de les tessis defensades per ERC. Presionar als seus partits comprats perquè defensessin els interessos de La Caixa, ESADE, IESE, Fecsa i Nestlé: un aeroport en condicions que ajudi als seus negocis.
Però llavors van callar. Pitjor. Van cridar tots en contra dels que ens oposàvem al despropòsit.
Ara es queixen i ens demanen que els recolzem en la seva actitut de pidolaires d’allò que ens és propi i van deixar que ens ho tornessin a treure.
Saps què? A prèndre vent.
El dia que vulguin parlar seriosament del futur d’aquest país m’hi trobaran. Mentre el que vulguin és continuar plorant perquè ens tornin el que és nostre, ja s’ho faran.
No pots exigir un augment de sou si no estàs disposat a marxar de l’empresa. Sobretot si només fa 7 mesos que vas negociar un contracte a la baixa i vas signar tant alegrement.