2016, una bona mala notícia
Principalment, és la pitjor notícia per a 650.000 catalans en atur, 350.000 dels quals hauràn d’aguantar 2 anys més en la seva penosa situació. Irònicament, gran part dels mateixos s’oposen encara a fer el pas que els tornarà a donar la vida i l’orgull, però això és una altra qüestió.
També és una molt mala notícia pel personal de sanitat i educació, que veuran 2 anys més del necessari el seu sou retallat i la societat a la que serveixen desatèsa, no perquè no sabem recaptar prou impostos com per pagar els serveis, sinó perquè som massa porugs com per evitar que ens els prenguin.
És molt mala notícia pel país, que veurà la seva economia retrocedint innecessàriament dos anys més i que veurà com marxa i ja no torna tota una generació de joves molt preparats, que si estan massa temps a l’estranger faran arrels i ja no tornaran més que per vacances.
(segueix)
En primer lloc, perquè si en aquests 3 anys Espanya és convidada a abandonar l’Euro, llavors haurem begut oli. Literalment. Castella no es pot plantejar una ocupació militar mentre depengui dels diners dels altres, però amb moneda pròpia poden plantejar qualsevol barbaritat.
En segon lloc perquè no podem menystenir la capacitat de persuasió de la caverna castellana. Tot just aquesta setmana han estat treient pit d’unes dades d’atur horribles, amb el 27% d’aturats, venent que ja s’havia tocat fons, quan en veritat el que passa és que els països que mantenen un atur alt durant molt de temps pateixen una emigració massiva de dues capes de població: L’immigració recent i les persones instruïdes. Ningú ha fet esment d’aquesta tragèdia.
En tercer lloc perquè fa dubtar de la voluntat real de Convergència, i posa en perill el procés pacífic. Només que un petit gropuscle de gent decideixi que ja en té els nassos plens i comenci a fer accions violentes (per una banda o per l’altra) el procés també s’haurà frenat.
Ara bé, tot això són males notícies, però n’hi ha també de bones. La primera de totes és que amb 3 anys l’esquerra d’aquest país (ERC, CUP, ICV i Procés Constituent) poden agafar molta força a la vegada que PPc i CiU en poden perdre molta. Si això passa, podrem crear un país nou de veritat, sense l’intercanvi de cromos que el Puente Aéreo podria fer en aquests moments.
És veritat que segurament la motivació principal d’aquest allargament de plaços és permetre les 400 families canviar de bàndol amb tranquilitat, de manera que tot continui en mans dels mateixos. Però si es juguen bé les cartes, segurament les eleccions plebiscitàries poden acabar donant ales a l’independentisme trencador, i això pot fer que, per exemple, la nova república elimini els peatges per decret o suprimeixi prevendes i corrupteles varies que ara per ara serien molt difícils d’eliminar.
També es prefigura una altra possibilitat. Si ERC no entra al govern, o en surt al 2014 un cop la consulta sigui suspesa, llavors CiU podria plantejar la sociovergència durant 2 anys, i això, de facto, afegiria el PSC o una part important del mateix de pet a dins del procés. Ho veig difícil. Però em sembla que és la única opció que tindria CiU, ja que allargar la legislatura en solitari o amb el suport del PPc suposaria la mort de la formació.
Confio que això no passarà. El mal que es faria al país amb 2 anys més d’aquesta situació insofrible seria molt difícil de recuperar amb el temps, però cal tenir present aquesta possibilitat i treballar perquè, si resulta que hem d’esperar 3 anys, llavors ens assegurem que no queda ningú de l’èlit actual en la direcció de cap departament d’aquest país.