Publicat el 29 d'abril de 2011
El teu batec suau…
El silenci va esdevenir finalment un secret…
admiraves tantes coses…
somiaves cada dia,
imaginaves escenes boniques,
però impossibles…
i a cada pas,
el silenci s’imposava una mica més
entre nosaltres.
Vas acabar optant pel silenci
com a estratègia per sobreviure
enmig del dolor més profund.
Cap espurna de llum,
cap somriure, cap mirada,
era ja capaç
de convertir el silenci
en paraules.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Life in slow motion per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent