El teu batec suau…

El silenci va esdevenir finalment un secret…
admiraves tantes coses…
somiaves cada dia,
imaginaves escenes boniques,
però impossibles…
i a cada pas,
el silenci s’imposava una mica més
entre nosaltres.
Vas acabar optant pel silenci
com a estratègia per sobreviure
enmig del dolor més profund.
Cap espurna de llum,
cap somriure, cap mirada,
era ja capaç
de convertir el silenci
en paraules.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *