Publicat el 6 d'agost de 2015

‘To be or not to be: that is the question’

El moviment independentista català està començant a caminar amb força

Publicat a Diari de Tarragona: 15/12/2013

Poques vegades una notícia havia estat tan desitjada per uns i temuda per uns altres. El referèndum ja té data i pregunta, acordades per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Així doncs, el 9 de novembre de 2014 es consultarà la ciutadania sobre la independència de Catalunya. Hi haurà una doble pregunta: la primera demanarà: Vol que Catalunya esdevingui un Estat? Amb dues respostes: sí o no. I les persones que votin que sí en aquesta primera pregunta podran respondre a aquesta altra: En cas afirmatiu, voleu que aquest Estat sigui independent?

Un pas decisiu en un nou procés que s’inspira en els bons exemples de Gandhi o Luther King, líders de moviments pacifistes, populars, transversals i amb bones maneres. Molts moviments socials, culturals o polítics, com els liderats per ells o la reivindicació del sufragi universal femení, per exemple, han estat il·legals i perseguits durant molt de temps, fins que han deixat de ser-ho, via el diàleg i la conciliació. L’èxit ha estat fruit d’un gran esforç constant de moltes persones amb un objectiu comú: canviar una situació que consideraven injusta. En tots aquests casos, s’ha recorregut un camí ple de dificultats i s’ha suportat, sovint, les conseqüències de la violència exercida per part de les persones i institucions que volien que tot continués com estava. Tot això ho il·lustra molt bé el moviment antiapartheid, recordat aquests dies amb motiu de la mort de Mandela, un presoner que va esdevenir president. Ho ha dit clar l’escriptor Eduardo Galeano: «Hi ha molta hipocresia en aquesta espècie de dol universal, molta llàgrima de cocodril amb algú que va integrar 60 anys la llista de terroristes dels EUA i el seu nom no va ser esborrat fins al 2008».

El moviment independentista català, minoritari fins fa uns quants anys, tot i que des de fa segles hi ha hagut defensors d’aquesta causa, està començant a caminar amb força. Per a molta gent, Catalunya té ara l’oportunitat de ser en plenitud. Caldrà que els dirigents polítics i la ciutadania facin ús d’un bon cap i un bon cor per recórrer un camí, que es preveu ple de dificultats.

Cal tenir present també que és molt probable que impedeixin la consulta i que si es fa pot ser que els partidaris del ‘sí’ perdin, ja que hi ha gent que se sent espanyola, els canvis també fan por a gent que se sent catalana i el govern estatal farà servir el seu poder per defensar el ‘no’. I a això cal sumar la possible abstenció de persones que s’evadeixen davant de la possibilitat de triar, ja que se senten catalanes i espanyoles, i, per tant, còmodes sense la necessitat de manifestar-se a favor o en contra de la independència.

Tenint al davant aquesta realitat complexa i el nou esdeveniment anunciat, s’escau el famós vers de Hamlet, la coneguda obra de William Shakespeare: «To be or not to be: that is the question».



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Diana Vizan | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent