Salou, més enllà del tòpic
Salou està més condicionat per la via del tren, que el divideix en dos, que pel turisme de borratxera
Publicat a Diari de Tarragona: 14/09/2014
Visc a Salou des dels quatre anys i cada cop que els mitjans de comunicació parlen d’aquest municipi sento com si es referissin a una altra ciutat, ja que el que expliquen és molt lluny de la meva quotidianitat. S’hi refereixen com un lloc de festa i borratxera, la Sodoma i Gomorra del segle XXI.
I si bé és cert que fa vint anys, o més, potser la capital de la Costa Daurada era una de les localitats de la demarcació -o fins i tot de Catalunya- on hi havia més bars i discoteques per metre quadrat, dubto que ara encapçali aquest rànquing.
Sigui com sigui, la festa mai ha estat un problema per a la majoria de les persones que vivim a Salou. Fins i tot ha estat un avantatge: quan érem més joves no necessitàvem cotxe per anar a divertir-nos. I ara no vivim el Saloufest ni el turisme massiu de juliol i agost com un problema. La majoria de salouencs ens assabentem de la presència dels joves anglesos per la televisió.
El Salou real que ignoren els mitjans de comunicació és un municipi tranquil, amb construccions d’una mida raonable, on es pot anar amb bicicleta i a caminar, etc. Una qualitat de vida bona, si obviem que l’entorn és el que és, amb les químiques i les nuclears ben a prop, una problemàtica que sembla que no interessa a ningú.
Durant tot l’any hi viu gent de tota la vida que recorda quan el poble només era el carrer Barcelona de la via del tren cap a mar, altres que fa molts anys que hi vivim i uns altres que hi han vingut fa poc. Entre els turistes, hi ha els qui el visiten un cop en la vida i els que hi vénen cada estiu. Una ciutat on la gent es critica i s’ajuda, i on també es pot passar inadvertit i sentir-se lliure. Un espai on es parlen moltes llengües.
A Salou, com en qualsevol altre lloc del món, hi vivim persones que anem comprar a les paradetes del mercat municipal, la fruiteria del barri i la sabateria de tota la vida, triem on fem el cafè i on mengem un gelat i no només anem als grans supermercats, freds i impersonals, que darrerament creixen com bolets. Els més petits van a l’escola bressol; els més grans, a escola; els adolescents estudien a l’institut. Hi ha joves salouencs a les universitats d’arreu i joves talents dissenyant roba i ballant a Los Ángeles, fent cine a Madrid o a Barcelona… Hi habitem homes i dones, gent gran i infants, bruixes i diables, capgrossos i gegants, terroristes i delinqüents internacionals, rics i pobres, ambiciosos i idealistes, artesans, metges, enginyers, químics, arquitectes, pintors, advocats, fisioterapeutes, escriptors, cambrers, dependents, dentistes, empresaris, esteticistes, perruqueres, comerciants, hotelers, practicants de ioga, pianistes, grallers, malalts…
També hi ha una biblioteca, dues escoles de música, més d’una escola de dansa, la Torre Vella, el Xalet Bonet, la Font Lluminosa, antigues masies restaurades, restes romanes, la platja Llarga, el far, un port nàutic, un passeig marítim, fonts, parcs, places, arbres, flors, una vintena de cales de sorra daurada i aigua transparent, centres educatius (públics i privats), un poliesportiu, una escola d’adults, un parc botànic, tres esglésies modernes de diverses religions, un CAP, una ludoteca, un parc temàtic, una estació de trens i una altra d’autobusos, etc. Un cap Salou, un accident geogràfic que el veïnat declara independent, paradís de la natura i testimoni de la història recent, amb pinars i flora mediterrània protegida, i un refugi i búnquers de la Guerra Civil, convertit des de fa uns quants anys en port d’artistes.
Per tot això, animo, doncs, els col·legues periodistes a conèixer el Salou de cada dia, un municipi més condicionat per la via del tren, que el divideix en dos, que pel turisme de borratxera. Un problema causat per una infraestructura que els governants fa dècades que no resolen i que passa inadvertit per als mitjans de comunicació, tot i que suposa un destorb -i de vegades un perill- per a la vida quotidiana dels habitants i per als turistes que el visiten: trànsit col·lapsat, aglomeracions de vianants, etc.
Una problemàtica, fruit del desenvolupament dels municipis al llarg del segle XX, que en molts altres indrets s’han anat resolent i que, sorprenentment, a la capital de la Costa Daurada, tot i la importància turística, encara no s’ha solucionat.
Salou té cales envoltades de pins i un mar transparent on els dies de juny i setembre poden haver-hi una desena de persones i locals on a les nits músics, cantants i altres artistes ens regalen la seva creativitat. Més enllà del tòpic, com en qualsevol altre indret del món, la gent es pot emborratxar, jugar a escacs, practicar esport, veure la televisió, somriure, enfadar-se, somiar, estimar, treballar, indignar-se per les injustícies, enamorar-se… en definitiva, ballar la vida.