‘Love is in the Smartphone’
Ens agrada que l’amor contamini l’aire amb una mirada que parla, la remor dels arbres…
Publicat a Diari de Tarragona: 13/02/2014
Darrerament, Internet ha canviat la forma en què establim les relacions humanes, tot i que en essència continuem sentim les mateixes emocions: alegria, tristesa, ràbia, por, fàstic, sorpresa, etc. Imagino que l’expressió de dues persones que s’agraden quedant per sopar aquesta nit a través del WhatsApp és molt semblant a la de la dona i l’home que fa milers d’anys es trobaven a la cova per menjar el mamut que ell havia caçat.
El xat del telèfon mòbil intel·ligent entès com un mitjà per reforçar l’amor i l’amistat de les persones que coneixem és excel·lent: podem connectar-nos des de qualsevol lloc i a qualsevol hora amb la persona que estimem, estigui connectada o no en aquell moment, i explicar-li el que sentim. També amb els xats de grups d’amics o familiars podem parlar tots junts sense necessitat de trobar-nos a una hora determinada al menjador de casa o a la cafeteria, com fèiem abans.
El WhatsApp ha estat una bona solució a l’aïllament derivat de l’estil de vida actual, amb condicions laborals dures (jornades de moltes hores, mobilitat, etc.), que sovint fa difícil trobar-nos cara a cara. Un altre avantatge és que podem expressar amb més facilitat a través d’Internet allò que ens costa o ens fa vergonya dir en directe. En definitiva, el WhatsApp ha revolucionat el flirteig amorós. Trobar un missatge de bona nit d’una persona que ens agrada pot ser molt estimulant.
El desencís, la incomoditat o l’ansietat apareixen quan el món virtual, en lloc de formar part del nostre món real, creix com un món fictici paral·lel. Llavors Internet es converteix en un succedani de l’amor i l’amistat, bé creant un món ideal massa bonic o un món ple de malentesos, mentides, control i gelosia. Un contacte asèptic sense convivència, olors, carícies, mirades… Una relació mancada dels matisos i l’enriquiment que aporta la combinació de les dues formes actuals de comunicar-nos, el cara a cara i el WhatsApp. Quan, en canvi, combinem aquests dos mons fent un únic mateix món real, ho fem prou bé.
Ara que tenim la sort que podem combinar la facilitat i la frivolitat tecnològica amb la tendresa i la sensibilitat humanes del contacte directe, lluny del futur que planteja la pel·lícula Her, amb el telèfon a la mà per fer una foto o encara millor, si aconseguim deixar-lo de banda, ens agrada que l’amor contamini l’aire amb una mirada que parla, la remor dels arbres o la bellesa de contemplar la sortida del sol, com deia la coneguda cançó de John Paul Young Love is in the air, escrita quan no existien els telèfons intel·ligents. Tot i això, per a les generacions que hem viscut la infantesa al segle XX, encara que l’emoticona de la careta fent l’ullet i un petó en forma de cor és entranyable, preferim assaborir els petons reals –que realment ens fan sentir– al coll i jugant amb els llavis, gaudint dels moments en què l’aire és ple d’amor.