Poques vegades he assistit a un espectacle de gratitud tan gran per una persona. La Yael Langella suscità en totes i cadascuna de les persones que van compartir el goig de passar una estona de la seva existència al seu costat, una necessiat incomensurable de no quedar-se a dins el tresor donat; un desig interior de no ser avars i poder compartir allò atorgat sense ni una mica d’arrogància o d’egoisme.
La galeria Mxespai de Barcelona ha estat l’espai on amics i companys de la Yael, avui, hem recordat a través de les seves paraules, dels seus versos, de le seves pintures, de les seves fotografies i també a través dels seus silencis, la bondat infinita d’aquesta dona que la mort ens manllevà massa d’hora.
Montserrat Abelló, Antoni Clapés, Ester Xargay, Francesc Parcerisas, Arnau Pons, Sussanna Rafart, Carles Torner, Josefa Contijoch, Mercè Ibarz, Neus Aguado, Carles Hac Mor, Cinta Massip… noms que han estirant el fil de la memòria feta record, de la remembrança feta abric, de l’absència feta companyia.
No t’oblidem Yael. No t’oblidem, no.